Com ens eixugam les mans

Als centres educatius es fa una gran tasca inculcant hàbits d'higiene entre els infants, com és aprendre a rentar-se bé les mans. No cal dir com és d'important fer-se les mans netes per prevenir malalties respiratòries, gastrointestinals, de la pell i dels ulls. 

Igual que rentar-se les mans, és també necessari eixugar-se-les, ja que amb les mans banyades és més fàcil la propagació de malalties. De vegades els banys dels centres educatius no disposen de cap sistema per eixugar-se les mans (fins i tot podem trobar lavabos sense sabó), el que s'hauria de solucionar.

Segons el RD 486/1997, que estableix les disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de feina, els llocs de treball disposaran de serveis amb miralls, lavabos amb aigua corrent, calenta si és necessari, sabó i tovalloles individuals o altre sistema d'assecament amb garanties higièniques.

Quins sistemes hi ha per eixugar-se les mans? Quin és el més sostenible?

- Eixugador elèctric. Des del punt de vista ambiental, l'inconvenient principal és el consum d'electricitat. Si l'electricitat provingués de fonts renovables, seria més sostenible, però el percentatge de les renovables a les Balears és molt baix. Hi ha aparells moderns, que tiren aire fred a gran velocitat, que necessiten menys temps per eixugar les mans i per tant consumeixen molta menys energia que els aparells antics.

Ara bé, des del punt de vista higiènic, s'ha de considerar que aquests aparells remouen l'aire de l'habitació i el projecten sobre les mans, de fet hi ha estudis que demostren que la quantitat de bacteris a les mans gairebé es duplica després d'utilitzar un eixugador de mans elèctric.

- Tovalloles de paper d'un sol ús. El principal problema d'aquest producte, com tots els d'usar i tirar, és l'elevat consum de recursos, i la gran quantitat de residus que generen (i que generalment no es duen a reciclar). Ambientalment, és millor que provenguin de paper reciclat, i fan la mateixa funció que els de paper verge. També cal considerar que els usuaris sovint no només n'utilitzen una, sinó que n'agafen dues o tres. En aquest article ens mostren "Como secarse las manos con una sola toalla de papel". També en aquest vídeo Joe Smith ens ho escenifica de forma divertida:

Pel que fa a la higiene, alguns estudis indiquen que les tovalloles de paper redueixen considerablement la brutor i els microorganismes presents a les mans, fins i tot després d'haver-nos-les rentat amb aigua i sabó. A més, per al personal de menjador, és obligatori l'ús de tovalloles de paper rebutjables.

 

- Tovalloles de tela. L'ús de tovalloles de tela reutilitzables seria el més sostenible, però segons la normativa, als banys públics no es poden utilitzar tovalloles compartides. El motiu és que cada vegada que algú s'eixuga les mans a la tovallola, hi deixa part dels seus microorganismes, i per tant no és higiènic que algú altre les reutilitzi. En algunes escoles hi ha tovalloles de roba, però sovint acaben pel terra o no es netegen amb la freqüència necessària. Tenir una tovallola per a cada persona i rentar-les cada dia tampoc sol ser viable.

Un sistema poc estès al nostre país, però que conjuga les avantatges higièniques i ambientals, són els rotllos de tovallola rentables: es tracta d'una gran tovallola enrodillada que va sortint neta i es torna a embolicar en la part usada, i al final del dia el bolic es du a rentar i es canvia per un altre; no es gasta paper ni electricitat, i cadascú s'eixuga a una porció neta (això sí, s'ha de netejar amb freqüència).

De www.rentexhygiene.co.uk

- Eixugar-se a l'aire o amb la roba. Tot i que és molt ecològic, deixar eixugar les mans a l'aire no és apropiat: sovint no tenim paciència i tocam coses amb les mans banyades (ens tornam a contaminar ràpidament) o acabam eixugant-nos amb els calçons o amb un mocador (que no solen estar nets, i per tant és com si no ens haguéssim rentat les mans). El més convenient és sortir del lavabo amb les mans completament eixutes.

Recomanam llegiu aquest article "Toallitas de papel o secador eléctrico", en què es comparen amb detall les emissions de CO2 d'aquests mètodes.