Cada 26 de gener es celebra el Dia Mundial de l'Educació Ambiental. Aquesta celebració té el seu origen en el Seminari Internacional d'Educació Ambiental que es va celebrar a Belgrad l'any 1975 i en què van participar experts de més de 70 països.
En dit Seminari s'hi van establir els principis de l'educació ambiental en el marc dels programes de les Nacions Unides, i en va sortir la Carta de Belgrad, en la qual es plasmen les reivindicacions fonamentals i els principals objectius de l'educació ambiental.
No obstant aquest fet de referència, es considera que la primera recomanació oficial a nivell internacional que postula la necessitat d'emprar l'eina educativa com a resposta a la problemàtica ambiental és la Declaració sobre el Medi Humà, document final de la Conferència de Nacions Unides sobre el Medi Humà, celebrada a Estocolm del 5 al 16 de juny de 1972.
El 1987 es va consensuar la definició més estesa d'educació ambiental al Congrés Internacional d'Educació i Formació sobre Medi Ambient celebrat a Moscou: "L'educació ambiental és un procés permanent en el qual els individus i les comunitats prenen consciència del seu medi i aprenen els coneixements, els valors, les destreses, l'experiència i, també, la determinació que els capaciten per actuar, individualment i col.lectivament, en la resolució dels problemes ambientals presents i futurs."
Per celebrar aquest dia, ben necessari a dia d'avui, compartim la presentació de n'Olaya Álvarez Garcia, llicenciada en Ciències Ambientals i Doctora en Educació Ambiental, sobre la qual va dissertar en la conferència del curs formatiu per als centres ecoambientals d'aquest curs i que duia el títol EDUCACIÓ PER AL CANVI CLIMÀTIC: RECURSOS
