Des de l’aprovació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible per les Nacions Unides al 2015, s’han publicat molts materials per donar-los a conèixer. La Guia PRADO és un llibre en format digital, resultat de posar en comú les experiències de les autores, des de fa anys compromeses amb la innovació docent per afrontar el repte de la sostenibilitat.
Aquest treball ofereix una visió panoràmica de cada un dels 17 ODS i es recull en cada cas, de forma sintètica, informació procedent d’organismes internacionals i fonts primàries. A més, es relacionen les problemàtiques dels ODS amb els continguts de les assignatures del currículum bàsic de l’educació secundària i s’ofereix un ventall d’activitats formatives per facilitar el coneixement dels ODS i refermar en els es estudiants les competències en sostenibilitat que, segons la UNESCO, són: pensament sistèmic, anàlisi crítica, presa de decisions col·laborativa i responsabilitat amb les generacions presents i futures.
La plataforma educativa online Educaclima ha publicat una sèrie de “reptes” i “reflexions” perquè l’alumnat pugui seguir treballant des de casa, de forma senzilla i divertida, aspectes com el canvi climàtic i la sostenibilitat, la petjada de carboni, l’eficiència a la llar o el consum responsable.
Us donam a conèixer el projecte Dona la nota. Encara hi som a temps. https://projectes.xtec.cat/encara-hi-som-a-temps/que ha posat en marxa el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i el qual convida a plantejar-se petits reptes al voltant del canvi climàtic i possibles mesures per a la millora del medi ambient. Hi trobareu recursos didàctics ben interessants.
Posem-nos les piles amb els Objectius per al Desenvolupament Sostenible. Si el mes passat parlàvem dels materials didàctics elaborats pel Ministeri d'Educació, avui volem donar a conèixer dos recursos més sobre el tema, ambdós en castellà. El primer és el conte de na Frieda, elaborat pel Centre d'Informació de l'ONU de Namíbia, dirigit a alumnes de 3 a 11 anys. Podeu descarregar-lo aquí: https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/2018/12/frieda-el-mensaje-universal-de-los-objetivos-de-desarrollo-sostenible/
El Ministeri d'Educació, Cultura i Esports, mitjançant un procés col·laboratiu de docents, va publicar aquests materials didàctics del projecte "El desafío de los ODS en secundaria".
La ONU va aprovar l'any 2015 l'Agenda sobre el Desenvolupament Sostenible, que compta amb 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible, que inclouen des de l'eliminació de la pobresa fins a la lluita contra el canvi climàtic, l'educació, la igualtat de gènere, la defensa del medi ambient...
Els materials d'aquesta publicació van dirigits a secundària. Comencen amb un còmic i van seguits de propostes educatives per a cadascun dels ODS.
Ja s'ha publicat la convocatòria dels "Premis Centres Educatius vers el Desenvolupament Sostenible", uns premis que atorgarà la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca per primera vegada aquest curs, per reconèixer iniciatives d’educació ambiental dutes a terme pels centres educatius de les Illes Balears.
Hi ha dues categories: global (en reconeixement a una trajectòria en educació ambiental al centre) i en l'àmbit dels residus (en reconeixement a actuacions destacades sobre aquest tema). A cada categoria hi haurà tres classificats. El premi per als primers classificats de cada categoria són 3.000 €, els segons 2.000 € i els tercers 1.000 € cada un. Es valoraran especialment les actuacions que recullin el màxim de contextos d’acció: la participació de tota la comunitat educativa, la gestió ambiental del centre, el currículum i la difusió i la implicació vers l’entorn. Poden optar als premis els centres educatius de les Illes Balears d'educació infantil, primària, secundària, batxillerat i cicles formatius que duguin a terme un projecte d'ambientalització del centre durant el curs 16-17. Per fer-ho, cal que es presenti una sol·licitud (segons el model que trobareu al BOIB) per formalitzar la candidatura, acompanyada d'una memòria detallada que justifiqui la candidatura. Pot presentar aquesta candidatura qualsevol membre del jurat, els consells escolars dels mateixos centres educatius, les associacions de pares i mares d'alumnes, o qualsevol persona física a títol individual. El termini per presentar les candidatures va del 5 de juny al 30 de setembre de 2017. Vegeu tots els detalls a la publicació de la convocatòria al BOIB.
Haureu sentit aquella dita, d’origen islàmic, que diu que abans de morir hem de tenir un fill, escriure un llibre i plantar un arbre. Les dues primeres coses s’hauran de debatre en un altre bloc... Avui parlarem de per què i com hem de plantar un arbre, o dos, o molts, al llarg de la nostra vida.
A més de la satisfacció personal de veure com neix i creix el nostre arbre, com treu fulles i fructifica, i pensar que haurem contribuït a deixar el lloc una mica millor a com l’hem trobat... sembrar un arbre té molts beneficis. Des del punt de vista econòmic, els arbres són importants pels seus fruits, per la fusta i altres productes que se’n poden obtenir. Els arbres, i per extensió els boscos, tenen una influència cabdal en la qualitat de l’aire, en el clima, en la humitat de la zona, en la infiltració de l’aigua i en la conservació del sòl. Els arbres donen recer i aliment a tot tipus d’animals, vegetals o microorganismes. Són essencials en el paisatge i contribueixen al benestar i esbarjo de la gent.
Aranger. Foto: Paucabot
Per totes aquestes raons i moltes més, és important plantar arbres. Són molts els països que volen promoure entre la població, especialment aquella més allunyada de l’entorn natural, l’ensenyament dels valors dels boscos. Una manera de fer-ho és a través del dia o festa de l’arbre. És una festa anual en què es recorda el respecte que devem als arbres i la importància de protegir les superfícies arbrades, i sol consistir en una plantada d’arbres col·lectiva i altres activitats relacionades amb la vida silvestre o agrícola.
Cada país o regió el celebra en diferents dates, triant un moment de l’any adequat perquè els arbres arrelin, normalment a finals d’hivern o principis de primavera. El Dia Internacional dels Boscos, que la FAO ha fixat en el 21 de març, té en els seus orígens aquesta antiga tradició del Dia de l’Arbre.
Les escoles poden prendre part activa en aquestes celebracions. En el cas d’escoles urbanes, de vegades desproveïdes de terrenys i de vegades ja plenament arbrades, la plantació es pot fer a carrers, parcs o jardins públics. A les comunitats rurals, es poden plantar arbres als costats de carreteres o camins, vessants nues de vegetació o fins i tot parcel·les que l’escola “adopta” per fer-hi un bosc escolar.
Sempre és millor quan aquest tipus d’activitats van acompanyades del suport institucional. En el cas de les Illes Balears, la Xarxa Forestal pot assessorar i col·laborar amb tot tipus d’iniciatives de caràcter forestal.
Volem plantar un arbre: per on començam?
1. El lloc. En un jardí o zona agrícola, haurem de tenir en compte que el futur arbre tengui la insolació adequada, que es pugui fer un clot suficientment profund, que quan es faci gros no faci ombra a altres plantes, que les arrels no puguin rompre canonades soterrades... Prop de les cases no hi hauria d’haver arbres que es facin tan o més alts que els edificis, per riscos en cas de ventades o incendis.
En una zona forestal, hem d’anar alerta amb la propietat. Encara que sigui un lloc d’accés lliure, segurament és un terreny particular, o sinó és un lloc públic que s’ha de gestionar per a l’interès de tots. De vegades hi ha gent amb bona intenció que vol fer una repoblació pel seu compte o plantar un arbre que no pot tenir a ca seva. Però això no es recomana per dos motius: primer, perquè plantar només és el primer pas, si volem augmentar les possibilitats que supervivència s’haurà d’anar a fer un manteniment que pocs estan disposats a fer; i segon, perquè si és una planta no autòctona pot donar problemes molt greus a l’ecosistema. Per això, a zones forestals convé planificar bé les repoblacions, fer-les de forma col·lectiva i seguint les recomanacions de la Xarxa Forestal.
2. L'espècie. Triarem l’espècie en funció de si ens interessa el seu fruit, la seva ombra, la seva funció ornamental... Cal tenir en compte que es puguin cobrir els seus requeriments en quant a temperatures, tipus de terreny i precipitacions anuals o rec que li puguem subministrar.
3. El mètode de plantació. Hi ha espècies que es poden sembrar directament de llavor i d’altres és més fàcil fer-ho per esqueix. Al bloc Plantar árboles y arbustos ens expliquen de forma senzilla les opcions que tenim.
4. Anam per feina. Fer el clot, introduir la llavor o planta, tapar, regar, protegir... Hi ha molta bibliografia de quines són les tasques necessàries per tenir èxit a l’hora de plantar un arbre. Només anomenarem dos recursos en què es resumeix breument el que s’ha de fer:
- Fulletó Feim + bosc, plantem un arbre, del Servei de Gestió Forestal del Govern de les Illes Balears, amb consells per plantar espècies forestals.
No podem acabar sense anomenar el llibre L’home que plantava arbres, de Jean Giono (1953), traduït a multitud d’idiomes. Tot i que es pot trobar el text transcrit per internet, el més interessant és fullejar el llibre, tot contemplant les il·lustracions que acompanyen aquesta història commovedora, i també veure’n el curtmetratge de 1987.
El podeu veure aquí en espanyol. Està disponible també en francès a Filmaffinity.
La Direcció General d'Educació Ambiental, Qualitat Ambiental i Residus ha organitzat una primera activitat formativa per a professorat per al dia 19 de desembre a Palma: Entorn construït sostenible.
Us informarem de les properes edicions, així com d'altres activitats formatives amb reconeixement d'hores de formació que es duran a terme en els propers mesos.
Som molts els que tenim ordinadors sense usar, a casa o a la feina. No és que ja no serveixin, simplement la societat de consum ens fa renovar els productes tecnològics cada poc temps. Per altra banda, molts alumnes de llocs desfavorits no han vist o emprat mai un ordinador, amb les múltiples possibilitats educatives que els podria reportar tenir-ne a l'aula.
El projecte Labdoo pretén aprofitar els ordinadors portàtils que ja no s'empren, perquè les escoles més necessitades ho puguin fer. Funciona de la següent manera: les persones que vulguin donar un portàtil, s'han de registrar a la pàgina web de Labdoo, on donen d'alta el sleu portàtil. Els voluntaris de Labdoo s'encarreguen d'instal·lar un programari de codi obert. El transport del portàtil cap a l'escola que el necessiti es fa també mitjançant voluntaris que aprofiten un viatge a una destinació propera. L'ordinador és aprofitat per l'escola fins que es fa malbé, i després Labdoo també s'encarrega de reciclar els seus components.
Us mostram un vídeo que resumeix el procés:
En aquests moments hi ha 8.502 ordinadors etiquetats i 744 escoles apuntades de 116 països.
Podeu participar de diferents maneres: donant un portàtil, oferint-vos per fer un transport, i fins i tot apuntar la vostra escola per sol·licitar ordinadors.
Per conèixer més detalls d'aquest projecte que uneix medi ambient, tecnologia, educació, voluntariat, solidaritat... visitau el lloc web www.labdoo.org
La xarxa d'escoles sostenibles ESenRED ha publicat les bones pràctiques i experiències que es varen presentar l'any passat a Segòvia en el I Simposi de Docents per tal de posar en comú experiències dels diferents centres que participen en programes de sostenibilitat. Podeu accedir-hi clicant aquí; veureu que la llista especifica el centre educatiu, la persona de contacte, la descripció de l'activitat duta a terme i un enllaç a vídeos i presentacions de cadascuna d'elles.
Per altra banda, ESenRED ha convocat una acció conjunta per al Dia Mundial del Medi Ambient de 2016. Es tracta d'enviar una imatge que manifesti el compromís del centre educatiu vers la sostenibilitat. Els centres ecoambientals de Balears hi podeu participar seguint aquestes instruccions:
Un informe recent de l’IPBES (Plataforma Intergovernamental sobre Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics, pertanyent a les Nacions Unides) alerta sobre les amenaces que estan patint els animals pol·linitzadors.
Els pol·linitzadors com les abelles, borinots, papallones, escarabats, etc. van de flor en flor a la recerca de menjar, i mentrestant permeten que les flors es fecundin i es formin els fruits. Aquests animalons estan disminuint de forma alarmant per tot el món, un desastre natural que afecta tot l’ecosistema, des de les plantes que els necessiten per completar la reproducció, als animals que s’alimenten del propi insecte o del fruit que es forma. Però l’alarma més gran apareix quan l’alimentació humana es veu amenaçada perquè devers ¾ parts de les fruites i verdures necessiten els pol·linitzadors per formar-se correctament.
Es parla també de la gran minva de les abelles mel·líferes, i per tant de la producció de mel, tot i que aquesta és només una de les moltes espècies que estan en regressió.
Les causes d’aquesta disminució es poden resumir en:
Ús de pesticides.
Pèrdua de diversitat de flors i d’hàbitats (construccions, monocultius...)
Escalfament global i modificació de l’època de floració i espècies presents.
Per entendre millor el problema, recomanam el següent vídeo del CSIC titulat ¿Qué les pasa a las abejas?. És senzill, clar i alhora rigorós. (3’40”).
Què podem fer?
En primer lloc, com a consumidors de fruites i verdures, podem fomentar un model agrícola que no perjudiqui les abelles i pol·linitzadors, és a dir, que no utilitzi pesticides perjudicials per a les abelles, com és l’agricultura ecològica.
Si tenim plantes cultivades, com sabem si podem aplicar-li un producte fitosanitari sense afectar les abelles? L’etiqueta dels productes químics ha d’incloure un pictograma quan aquesta substància és perjudicial per al medi ambient, però aquest perjudici es refereix al medi aquàtic i a la capa d’ozó. No hi ha cap pictograma ni menció obligatòria que es refereixi als efectes d’un producte sobre els pol·linitzadors. Hi ha substàncies que ja estan reconegudes com a nocives per als pol·linitzadors i prohibides a la Unió Europea, i altres es revisaran al 2017. Però a més, segons Greenpeace a Espanya hi ha autoritzats més de 300 productes perillosos per a les abelles, i estan recollint signatures per demanar-ne la prohibició.
Llavors, el més segur és no emprar pesticides de cap tipus, o només els permesos en agricultura ecològica (la llista es troba a l’annex II del Reglament CE 889/2008).
Si tenim un hort, podem atreure els pol·linitzadors:
Deixem plantes silvestres i fullaca als voltants de l’hort, on es puguin alimentar i refugiar.
Sembrem plantes que floreixin a les diferents estacions de l’any. Com més divers sigui l’hort, millor.
Tenguem un lloc amb aigua on puguin beure i posar-s’hi fàcilment (però renovem l’aigua setmanalment a fi que no s’hi criïn moscards).
Exemple de refugi per a insectes.
Elaborem refugis per a insectes: una fusta amb foradets, una pila de tubs o canyes, etc.
Por a les abelles
Molts nins i nines (i també gent gran) tenen por als animalons voladors, i més si aquests poden picar. Aquesta por sol estar associada a una falta de coneixement.
Alguns consells per ajudar superar o minvar la por a les abelles i altres insectes:
Donem-los a conèixer: com són d’importants els insectes, el seu paper en la pol·linització o en la fabricació de la mel. Expliquem com són, què mengen, com es mouen, on viuen. Als més petits els podem contar contes protagonitzats per un insecte. Podem mirar fotografies reals d'insectes, o capturar-ne algun en un pot per observar-lo i després alliberar-lo.
Insistim que les abelles i vespes no ens volen fer mal, i només ens picaran si se senten amenaçades. És interessant saber diferenciar les abelles de les vespes o bereiols (tot i que és difícil quan estan volant i a més hi ha moltes espècies diferents):mentre les vespes són més agressives i poden picar repetides vegades, les abelles només ho fan en cas extrem i moren un cop han picat.
Si
un infant té molta por als insectes quan sortim a l’hort o al camp, li
podem donar un esprai amb aigua perquè espanti els animalons que se li
acostin.
Evitem reaccions brusques davant una abella o vespa, ja que si feim manotades pot creure que l’estam atacant. És millor allunyar-nos-en tranquil·lament, o si se’ns acosta, evitar que se’ns posi al damunt amb moviments suaus.
Si entra una abella o vespa dins la casa, obrirem les finestres i amb algun objecte intentarem dirigir-la cap a fora. Si entra dins un cotxe, ens aturarem i obrirem portes i finestres fins que surti. Si intentam matar-la, es defensarà i la picada és més probable.
Si trobam un vesper o una caera/casera al camp, ens allunyarem ràpidament. Mai intentarem destruir-lo.
Si ens pica una abella o una vespa: en el cas d’una abella, primer retirarem el fibló; llavors rentarem la zona i aplicarem fred i una pomada antiinflamatòria. En cas de múltiples picades o reacció al·lèrgica, s’ha d’acudir a urgències.
Les abelles de la mel és un conte Xavier Espadaler, disponible al lloc web de la Generalitat de Catalunya.
Per acabar amb una mica d’humor, us deixam la secció de ràdio Reflexiones del meñique – Las abejas dan más miedo que los toros de Luis Piedrahita. (9'04")
En aquesta ocasió proposam un debat sobre un tema d'actualitat, la carn i altres productes animals a l'alimentació. És sostenible alimentar-nos de carn i peix? És saludable? Com influeix la ramaderia en l'equilibri dels ecosistemes? Hi ha diferències importants entre la ramaderia i aqüicultura convencionals i ecològiques?
Es tracta d'un curt animat d'Steve Cutts que tracta la relació de l'ésser humà amb el seu entorn, l'abús que fa dels recursos naturals i la conversió del món en una muntanya de deixalles.
Us recomanam que el vegeu a classe i reflexioneu sobre el tema. Només dura tres minuts i mig!
