IES Santanyí. Dia Mundial del Medi Ambient, 5 de Juny.

L'IES Santanyí comparteix amb nosaltres més vacunes per guarir el planeta. En aquesta ocasió vacunes relacionades amb l'agricultura que han aplicat els alumnes de 1r ESO-A juntament amb les seves famílies.

Ecoalimentació - Fira del Medi Ambient 2016 a l'IES Manacor

Els passats dijous 5 i divendres 6 de maig, l'IES Manacor celebrà la Fira del Medi Ambient de 8 a 14h. A més, hi va haver jornada de portes obertes dia 5 de 18 a 20 h. 

 

El tema central versà sobre l'ecoalimentació. La fira s'organitzà en estands on a cada un, sota la supervisió del professorat, l'alumnat mostrava i explicava diferents experiències. Les que es dugueren a terme en aquesta edició foren les següents:

1. Reduïm residus: impacte ambiental dels residus. Com podem reduir residus
2. Aliments quilomètrics (aliments km0): importància de consumir aliments propers.
3. Producte local i ecològic: característiques, etiquetatge i diferents mostres de producte ecològic.
4. Saps el que menges?: fraus alimentaris.
5. Importància dels colors a l'alimentació: alimentació amb colors variats.
6. Aliments transgènics: què són? Etiquetatge. Com afecten els transgènics a la salut i al medi ambient.
7. Comerç just (concienciació social): canvia el pes del teu consum.
8. 25 g de sucre!: ho sabem tot sobre el sucre?
9. Piràmide alimentària: consum recomanat per dur una dieta equilibrada.
   
10. Hort ecològic de l'IES Manacor: visita de l'hort que conreen alumnes del centre.

A la Jornada de Portes Obertes de dia 5, es va poder visitar la fira i a més a les 19 h es va dur a terme la conferència: Beneficis de la dieta mediterrània a càrrec de professionals de l’hospital de Son Espases (programa PREDIMED), que duen a terme un estudi sobre la importància de la dieta mediterrània per a la reducció de malalties cardiovasculars, a més de la degustació de tapes saludables. A més, la fira va estar amenitzada pel tema Nyam-nyam de les Tres Taronges (Joan Bibiloni).

Durant els dos dies, a més de tots els grups del centre, també ens visitaren alumnes de centres de primària de Manacor i Son Macià.

Els objectius de la fira: implicació i consciencianció de l'alumnat a diferents activitats relacionades amb l'alimentació (saludable, ecològica, mediterrània,...), medi ambient (residus, procedència dels aliments, aliments transgènics,...) i acció social (comerç just), a més del coneixement i visita de l'hort ecològic del centre.

Així esdevingué l'edició d'enguany d'aquesta Fira de Medi Ambient, la qual, després d'onze anys, consideram ja com a tradició al centre.

Aliments ecològics

Analitzam fraus a aliments

Importància dels colors a l'alimentació

Piràmide dels aliments

Reduir residus durant la compra

Transgènics

Organitza: Comissió medi ambient IES MANACOR

Col·laboren: APIMA de l’IES Manacor, S'altra Senalla (Manacor), Amics de la Terra, VSG Justícia Alimentària Global, APAEMA, Me Ecològic, Vaca Mallorquina, Forn Saludable, Sa Mesura, Joan Bibiloni i alumna de 2n batxillerat de l'IES Manacor: Ma Antònia Nadal (cartell de la Fira).

La Biodiversitat Ignorada: les ortigues

Encetam un apartat nou al bloc, relacionat amb l’hort escolar, que anomenarem La Biodiversitat Ignorada. Tractarem sobre aquelles espècies que són ben comuns al nostre camp, però que sovint ens passen desapercebudes. Començarem amb una planta espontània ben comuna: l'ortiga.

Identificació

Són quatre les espècies d'ortigues que podem trobar a horts, herbassars, voreres de camins i llocs remoguts: l'ortiga petita (Urtica urens), l'ortiga de bolletes (U. pilulifera), l'ortiga major (U. dioica) i l'ortiga (U. membranacea). Es diferencien per la mida de la planta i per la disposició de les flors, però per la resta tenen unes característiques i propietats molt semblants.

Urtica urens

Urtica membranacea

Les ortigues són herbes erectes de color verd intens. Excepte l'ortiga major, que és perenne, la resta són herbes anuals. Tenen fulles simples, de forma ovada o de cor i amb el marge dentat, amb estípules a la base i generalment oposades, de dues en dues. Les tiges són anguloses, de color verd o vermell obscur. Les flors són poc vistoses, petites i verdoses, agrupades en inflorescències de diferent forma segons l'espècie, i que depenen del vent per a la pol·linització. També es reprodueixen vegetativament, gràcies als rizomes.

La característica que fa inconfusibles les ortigues són els pèls urticants. Les fulles, les tiges i les inflorescències estan recobertes de pèls rígids plens d'un líquid urticant a pressió, amb una part més feble que es romp per contacte, de forma que el pèl punxa la pell com una xeringa.

A l’hort

És molt habitual que hi hagi ortigues a l'hort, per això convé emprar guants per no picar-nos. Normalment les picades d'ortiga són molestes, però es poden suportar. S'aconsella no fregar-nos la pell per evitar que s'escampin les substàncies irritants (histamina, àcid fòrmic i altres) i que empitjori la irritació, i rentar-nos amb aigua freda i sabó. Aplicar fred a la zona afectada pot alleujar la coïssor. Existeixen fàrmacs i remeis naturals per a picades d'ortiga, però no solen ser necessaris excepte en casos greus o d'al·lèrgies.

Les ortigues són indicadores de terrenys fèrtils i rics en matèria orgànica. Per la seva banda, l'ortiga major indica presència de nitrats i humitat, com solen ser els corrals amb animals.

En agricultura ecològica s'aprofiten les ortigues per elaborar un fermentat, anomenat purí o emprivada d'ortiga, que té nombrosos beneficis. El purí d'ortigues és útil per estimular la microflora del sòl, per augmentar la disponibilitat de nutrients i per combatre determinades plagues.

Les ortigues a l'hort també tenen altres aplicacions. S'empren en fresc com a adob d'alliberació lenta, principalment amb la sembra de tomatigueres. D'altres donen ortigues a les gallines, mesclades amb el segó, per estimular la producció d'ous.

Salut

A pesar del seu efecte urticant i que hi ha gent al·lèrgica al seu pol·len, l'ortiga és una planta medicinal, amb moltíssimes aplicacions.

Les podem collir i assecar nosaltres mateixos al final de la primavera, però també es pot comprar ortiga seca per a infusió (com a ortiga verda, l'ortiga blanca és una altra planta). És usada principalment com a tractament depuratiu o diürètic, i per tractar l'anèmia gràcies al seu contingut alt de ferro. També té propietats antihemorràgiques, digestives, contra la caiguda del cabell... la llista no acabaria mai!

Curiosament també s'utilitza en fresc sobre la pell, ja que es creu que la seva picada té un efecte beneficiós sobre els dolors reumàtics.

Les ortigues són comestibles, ja que l'efecte urticant desapareix quan la planta s'asseca o es cou. Les fulles tendres de l'ortiga són apreciades com a verdura i es poden incloure a bullits, sopes i truites. Tenen un sabor suau i són riques en ferro.

Altres usos i curiositats

Les ortigues, entre d'altres plantes, s'utilitzen industrialment per obtenir clorofil·la, que s'usa com a additiu alimentari (E140) per donar color verd a refrescs, caramels, xiclets o pastes de dents, per exemple.

Popularment es diu que les ortigues no piquen si mentre es toquen es manté la respiració o es recita una oració.

La paraula urticària deriva del mot llatí urtica, que vol dir ortiga. S'empra per definir la inflamació de la pell acompanyada de vermellor o grans vermells i coïssor, sigui provocada per una ortiga o un altre agent.

Per saber-ne més:

Sobre la preparació i els usos del purí d'ortigues:

- Phoenicurus hort-verger 

- El huerto del López 

- Faenas de la huerta 

- Vídeo de Miracebo:

Proposta d’activitat de ciències per a 5è i 6è de primària de la ZER Les Vinyes (zona escolar rural de Tarragona) “Fabriquem un herbicida-fertilitzant natural”, fitxa de l’alumne i fitxa del mestre.

Receptes de cuina amb ortigues de Gastronomia Salvatge i Cuina Silvestre. 

Les abelles amigues

Un informe recent de l’IPBES (Plataforma Intergovernamental sobre Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics, pertanyent a les Nacions Unides) alerta sobre les amenaces que estan patint els animals pol·linitzadors.

Els pol·linitzadors com les abelles, borinots, papallones, escarabats, etc. van de flor en flor a la recerca de menjar, i mentrestant permeten que les flors es fecundin i es formin els fruits. Aquests animalons estan disminuint de forma alarmant per tot el món, un desastre natural que afecta tot l’ecosistema, des de les plantes que els necessiten per completar la reproducció, als animals que s’alimenten del propi insecte o del fruit que es forma. Però l’alarma més gran apareix quan l’alimentació humana es veu amenaçada perquè devers ¾ parts de les fruites i verdures necessiten els pol·linitzadors per formar-se correctament. 

Es parla també de la gran minva de les abelles mel·líferes, i per tant de la producció de mel, tot i que aquesta és només una de les moltes espècies que estan en regressió.

Les causes d’aquesta disminució es poden resumir en:

• Ús de pesticides.
• Pèrdua de diversitat de flors i d’hàbitats (construccions, monocultius...)
• Espècies introduïdes que els transmeten malalties, o bé que se les mengen (vegeu la informació sobre la vespa asiàtica a la pàgina web de la Conselleria de Medi Ambient de les Illes Balears).
• Escalfament global i modificació de l’època de floració i espècies presents.

Per entendre millor el problema, recomanam el següent vídeo del CSIC titulat ¿Qué les pasa a las abejas?. És senzill, clar i alhora rigorós. (3’40”).  

Què podem fer?

En primer lloc, com a consumidors de fruites i verdures, podem fomentar un model agrícola que no perjudiqui les abelles i pol·linitzadors, és a dir, que no utilitzi pesticides perjudicials per a les abelles, com és l’agricultura ecològica.

Si tenim plantes cultivades, com sabem si podem aplicar-li un producte fitosanitari sense afectar les abelles? L’etiqueta dels productes químics ha d’incloure un pictograma quan aquesta substància és perjudicial per al medi ambient, però aquest perjudici es refereix al medi aquàtic i a la capa d’ozó. No hi ha cap pictograma ni menció obligatòria que es refereixi als efectes d’un producte sobre els pol·linitzadors. Hi ha substàncies que ja estan reconegudes com a nocives per als pol·linitzadors i prohibides a la Unió Europea, i altres es revisaran al 2017. Però a més, segons Greenpeace a Espanya hi ha autoritzats més de 300 productes perillosos per a les abelles, i estan recollint signatures per demanar-ne la prohibició.

Llavors, el més segur és no emprar pesticides de cap tipus, o només els permesos en agricultura ecològica (la llista es troba a l’annex II del Reglament CE 889/2008).

Si tenim un hort, podem atreure els pol·linitzadors:

• Deixem plantes silvestres i fullaca als voltants de l’hort, on es puguin alimentar i refugiar.
• Sembrem plantes que floreixin a les diferents estacions de l’any. Com més divers sigui l’hort, millor.
• Tenguem un lloc amb aigua on puguin beure i posar-s’hi fàcilment (però renovem l’aigua setmanalment a fi que no s’hi criïn moscards).



Exemple de refugi per a insectes.

• Elaborem refugis per a insectes: una fusta amb foradets, una pila de tubs o canyes, etc.

Por a les abelles

Molts nins i nines (i també gent gran) tenen por als animalons voladors, i més si aquests poden picar. Aquesta por sol estar associada a una falta de coneixement.

Alguns consells per ajudar superar o minvar la por a les abelles i altres insectes:

• Donem-los a conèixer: com són d’importants els insectes, el seu paper en la pol·linització o en la fabricació de la mel. Expliquem com són, què mengen, com es mouen, on viuen. Als més petits els podem contar contes protagonitzats per un insecte. Podem mirar fotografies reals d'insectes, o capturar-ne algun en un pot per observar-lo i després alliberar-lo.
• Insistim que les abelles i vespes no ens volen fer mal, i només ens picaran si se senten amenaçades. És interessant saber diferenciar les abelles de les vespes o bereiols (tot i que és difícil quan estan volant i a més hi ha moltes espècies diferents): mentre les vespes són més agressives i poden picar repetides vegades, les abelles només ho fan en cas extrem i moren un cop han picat. 
• Si un infant té molta por als insectes quan sortim a l’hort o al camp, li podem donar un esprai amb aigua perquè espanti els animalons que se li acostin.
• Evitem reaccions brusques davant una abella o vespa, ja que si feim manotades pot creure que l’estam atacant. És millor allunyar-nos-en tranquil·lament, o si se’ns acosta, evitar que se’ns posi al damunt amb moviments suaus.
• Si entra una abella o vespa dins la casa, obrirem les finestres i amb algun objecte intentarem dirigir-la cap a fora. Si entra dins un cotxe, ens aturarem i obrirem portes i finestres fins que surti. Si intentam matar-la, es defensarà i la picada és més probable.
• Si trobam un vesper o una caera/casera al camp, ens allunyarem ràpidament. Mai intentarem destruir-lo.
• Si ens pica una abella o una vespa: en el cas d’una abella, primer retirarem el fibló; llavors rentarem la zona i aplicarem fred i una pomada antiinflamatòria. En cas de múltiples picades o reacció al·lèrgica, s’ha d’acudir a urgències.

Les abelles de la mel és un conte Xavier Espadaler, disponible al lloc web de la Generalitat de Catalunya.


Per acabar amb una mica d’humor, us deixam la secció de ràdio Reflexiones del meñique – Las abejas dan más miedo que los toros de Luis Piedrahita. (9'04")

Concurs d'hort escolar i concurs de vídeo sobre canvi climàtic

S'han convocat dos concursos de temàtica ambiental.

Un és el II Premi Horts Escolars Ecològics, organitzat per la Fundació Triodos i l'Associació Vida Sana. És un concurs per a centres escolars que donen a conèixer als seus alumnes els beneficis de l'agricultura i l'alimentació ecològica a través d'un hort escolar. Té tres categories: centres d'educació infantil, centres d'infantil i primària, i centres de secundària. Per a cada categoria hi ha premis de fins a 1.000 €. En la primera edició participaren 157 centres de tot l'estat, i el guanyador en la categoria infantil fou un centre de Mallorca, el CEIP Rosa dels Vents de la Colònia de Sant Pere.

Per participar-hi, cal enviar una memòria del projecte segons s'indiquen a les bases del concurs. Hi ha temps fins dia 15 de juliol.

L'altre concurs és per a joves d'entre 18 i 30 anys: Concurs de vídeos: joves i canvi climàtic. És un concurs d'àmbit mundial organitzat per l'ONU, perquè els joves mostrin com estan actuant a favor del clima. Els que vulguin participar han d'enviar un vídeo de 3 minuts sobre el canvi climàtic en qualsevol idioma, però amb subtítols en anglès, abans del 17 d'agost. Un guanyador serà el que tengui major número de visites al canal de Youtube TveInspiringChange, i un altre guanyador l'elegiran els organitzadors de la campanya. Els premis són un viatge a la Conferència de l'ONU sobre canvi climàtic que se celebrarà a París al desembre.

Debats ambientals 6. L'agricultura ecològica.

Presentam el darrer debat ambiental del curs. En aquesta ocasió proposam un debat sobre agricultura ecològica: l'agricultura del futur serà ecològica o convencional?, com influeix l'activitat agrícola en el medi ambient i en la salut?, quin model d'agricultura pot alimentar la humanitat de manera perdurable?

Trobareu l'activitat completa aquí: 6. Debats ambientals. L'agricultura ecològica (pdf)

Recomanam visitar també l'entrada d'aquest bloc en què començàrem a parlar dels debats, per veure la introducció i el primer tema.