Encetam un apartat nou al bloc,
relacionat amb l’hort escolar, que anomenarem La Biodiversitat Ignorada.
Tractarem sobre aquelles espècies que són ben comuns al nostre camp, però que
sovint ens passen desapercebudes. Començarem amb una planta espontània ben
comuna: l'ortiga.
Identificació
Són quatre les espècies d'ortigues que podem trobar a horts,
herbassars, voreres de camins i llocs remoguts: l'ortiga petita (Urtica urens), l'ortiga de bolletes (U. pilulifera), l'ortiga major (U. dioica) i l'ortiga (U. membranacea). Es diferencien per la
mida de la planta i per la disposició de les flors, però per la resta tenen
unes característiques i propietats molt semblants.
 |
| Urtica urens |
 |
| Urtica membranacea |
Les ortigues són herbes erectes de color verd intens. Excepte l'ortiga
major, que és perenne, la resta són herbes anuals. Tenen fulles simples, de
forma ovada o de cor i amb el marge dentat, amb estípules a la base i
generalment oposades, de dues en dues. Les tiges són anguloses, de color verd o
vermell obscur. Les flors són poc vistoses, petites i
verdoses, agrupades en inflorescències de diferent forma segons l'espècie, i que
depenen del vent per a la pol·linització. També es reprodueixen vegetativament,
gràcies als rizomes.
La característica que fa inconfusibles les ortigues són els pèls
urticants. Les fulles, les tiges i les inflorescències estan recobertes de pèls
rígids plens d'un líquid urticant a pressió, amb una part més feble que es romp
per contacte, de forma que el pèl punxa la pell com una xeringa.
A l’hort
És molt habitual que hi hagi ortigues a l'hort, per això convé emprar guants per no picar-nos.
Normalment les picades d'ortiga són molestes, però es poden suportar.
S'aconsella no fregar-nos la pell per evitar que s'escampin les substàncies
irritants (histamina, àcid fòrmic i altres) i que empitjori la irritació, i
rentar-nos amb aigua freda i sabó. Aplicar fred a la zona afectada pot alleujar
la coïssor. Existeixen fàrmacs i remeis naturals per a picades d'ortiga, però
no solen ser necessaris excepte en casos greus o d'al·lèrgies.
Les ortigues són indicadores
de terrenys fèrtils i rics en matèria orgànica. Per la seva banda, l'ortiga
major indica presència de nitrats i humitat, com solen ser els corrals amb
animals.
En agricultura ecològica s'aprofiten les ortigues per elaborar un fermentat,
anomenat purí o emprivada d'ortiga, que té nombrosos beneficis. El purí d'ortigues és útil per estimular
la microflora del sòl, per augmentar la disponibilitat de nutrients i per
combatre determinades plagues.
Les ortigues a l'hort també tenen altres aplicacions. S'empren en
fresc com a adob d'alliberació lenta, principalment amb la sembra de
tomatigueres. D'altres donen ortigues a les gallines, mesclades amb el segó,
per estimular la producció d'ous.
Salut
A pesar del seu efecte urticant i que hi ha gent al·lèrgica al seu pol·len,
l'ortiga és una planta medicinal,
amb moltíssimes aplicacions.
Les podem collir i assecar nosaltres mateixos al final de la primavera,
però també es pot comprar ortiga seca per a infusió (com a ortiga verda,
l'ortiga blanca és una altra planta). És usada principalment com a tractament
depuratiu o diürètic, i per tractar l'anèmia gràcies al seu contingut alt de
ferro. També té propietats antihemorràgiques, digestives, contra la caiguda del
cabell... la llista no acabaria mai!
Curiosament també s'utilitza en fresc sobre la pell, ja que es creu
que la seva picada té un efecte beneficiós sobre els dolors reumàtics.
Les ortigues són comestibles,
ja que l'efecte urticant desapareix quan la planta s'asseca o es cou. Les
fulles tendres de l'ortiga són apreciades com a verdura i es poden incloure a bullits, sopes i truites. Tenen un sabor
suau i són riques en ferro.
Altres usos i curiositats
Les ortigues, entre d'altres plantes, s'utilitzen industrialment per obtenir clorofil·la, que s'usa com a additiu
alimentari (E140) per donar color verd a refrescs, caramels, xiclets o pastes
de dents, per exemple.
Popularment es diu que les ortigues no piquen si mentre es toquen es
manté la respiració o es recita una oració.
La paraula urticària deriva
del mot llatí urtica, que vol dir
ortiga. S'empra per definir la inflamació de la pell acompanyada de vermellor o
grans vermells i coïssor, sigui provocada per una ortiga o un altre agent.
Per saber-ne més:
Sobre la preparació i els usos del purí d'ortigues:
- Vídeo de Miracebo:
Proposta d’activitat de ciències per a 5è i 6è de primària de la ZER
Les Vinyes (zona escolar rural de Tarragona) “Fabriquem un
herbicida-fertilitzant natural”, fitxa de l’alumne i fitxa del mestre.
Receptes de cuina amb ortigues de Gastronomia Salvatge i Cuina Silvestre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies!