Haureu sentit aquella dita, d’origen islàmic, que diu que abans de morir hem de tenir un fill, escriure un llibre i plantar un arbre. Les dues primeres coses s’hauran de debatre en un altre bloc... Avui parlarem de per què i com hem de plantar un arbre, o dos, o molts, al llarg de la nostra vida.
A més de la satisfacció personal de veure com neix i creix el nostre arbre, com treu fulles i fructifica, i pensar que haurem contribuït a deixar el lloc una mica millor a com l’hem trobat... sembrar un arbre té molts beneficis. Des del punt de vista econòmic, els arbres són importants pels seus fruits, per la fusta i altres productes que se’n poden obtenir. Els arbres, i per extensió els boscos, tenen una influència cabdal en la qualitat de l’aire, en el clima, en la humitat de la zona, en la infiltració de l’aigua i en la conservació del sòl. Els arbres donen recer i aliment a tot tipus d’animals, vegetals o microorganismes. Són essencials en el paisatge i contribueixen al benestar i esbarjo de la gent.
Per totes aquestes raons i moltes més, és important plantar arbres. Són molts els països que volen promoure entre la població, especialment aquella més allunyada de l’entorn natural, l’ensenyament dels valors dels boscos. Una manera de fer-ho és a través del dia o festa de l’arbre. És una festa anual en què es recorda el respecte que devem als arbres i la importància de protegir les superfícies arbrades, i sol consistir en una plantada d’arbres col·lectiva i altres activitats relacionades amb la vida silvestre o agrícola.
Cada país o regió el celebra en diferents dates, triant un moment de l’any adequat perquè els arbres arrelin, normalment a finals d’hivern o principis de primavera. El Dia Internacional dels Boscos, que la FAO ha fixat en el 21 de març, té en els seus orígens aquesta antiga tradició del Dia de l’Arbre.
Les escoles poden prendre part activa en aquestes celebracions. En el cas d’escoles urbanes, de vegades desproveïdes de terrenys i de vegades ja plenament arbrades, la plantació es pot fer a carrers, parcs o jardins públics. A les comunitats rurals, es poden plantar arbres als costats de carreteres o camins, vessants nues de vegetació o fins i tot parcel·les que l’escola “adopta” per fer-hi un bosc escolar.
Sempre és millor quan aquest tipus d’activitats van acompanyades del suport institucional. En el cas de les Illes Balears, la Xarxa Forestal pot assessorar i col·laborar amb tot tipus d’iniciatives de caràcter forestal.
Volem plantar un arbre: per on començam?
1. El lloc. En un jardí o zona agrícola, haurem de tenir en compte que el futur arbre tengui la insolació adequada, que es pugui fer un clot suficientment profund, que quan es faci gros no faci ombra a altres plantes, que les arrels no puguin rompre canonades soterrades... Prop de les cases no hi hauria d’haver arbres que es facin tan o més alts que els edificis, per riscos en cas de ventades o incendis.
En una zona forestal, hem d’anar alerta amb la propietat. Encara que sigui un lloc d’accés lliure, segurament és un terreny particular, o sinó és un lloc públic que s’ha de gestionar per a l’interès de tots. De vegades hi ha gent amb bona intenció que vol fer una repoblació pel seu compte o plantar un arbre que no pot tenir a ca seva. Però això no es recomana per dos motius: primer, perquè plantar només és el primer pas, si volem augmentar les possibilitats que supervivència s’haurà d’anar a fer un manteniment que pocs estan disposats a fer; i segon, perquè si és una planta no autòctona pot donar problemes molt greus a l’ecosistema. Per això, a zones forestals convé planificar bé les repoblacions, fer-les de forma col·lectiva i seguint les recomanacions de la Xarxa Forestal.
2. L'espècie. Triarem l’espècie en funció de si ens interessa el seu fruit, la seva ombra, la seva funció ornamental... Cal tenir en compte que es puguin cobrir els seus requeriments en quant a temperatures, tipus de terreny i precipitacions anuals o rec que li puguem subministrar.
Al Manual de Xerojardineria trobareu recomanacions en aquest sentit.
Per adquirir planta autòctona de les Balears, podeu visitar la web del viver forestal de Menut:
3. El mètode de plantació. Hi ha espècies que es poden sembrar directament de llavor i d’altres és més fàcil fer-ho per esqueix. Al bloc Plantar árboles y arbustos ens expliquen de forma senzilla les opcions que tenim.
4. Anam per feina. Fer el clot, introduir la llavor o planta, tapar, regar, protegir... Hi ha molta bibliografia de quines són les tasques necessàries per tenir èxit a l’hora de plantar un arbre. Només anomenarem dos recursos en què es resumeix breument el que s’ha de fer:
- Fulletó Feim + bosc, plantem un arbre, del Servei de Gestió Forestal del Govern de les Illes Balears, amb consells per plantar espècies forestals.
- Pòster Com plantar un arbre, o dos o molts més del Club Emas de Catalunya.
No podem acabar sense anomenar el llibre L’home que plantava arbres, de Jean Giono (1953), traduït a multitud d’idiomes. Tot i que es pot trobar el text transcrit per internet, el més interessant és fullejar el llibre, tot contemplant les il·lustracions que acompanyen aquesta història commovedora, i també veure’n el curtmetratge de 1987.
El podeu veure aquí en espanyol. Està disponible també en francès a Filmaffinity.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies!