Natura, quin oi!

La naturalesa de l’oi

Sentir oi, fàstic, repugnància o nàusees, és una cosa ben normal, a tots ens fan oi determinades coses. És una emoció que pertany a la família de l’aversió, igual que l’odi o la por, que ens fan allunyar d’allò que suposa una amenaça.

LoBue V., Thrasher C. Frontiers in Pshychology (2015)

Evolutivament, es diu que el fàstic està relacionat amb el sentit del gust, una sensació que ens protegeix d’ingerir aliments contaminats, i s’acompanya d’una resposta fisiològica típica.

Les coses que solen provocar més repugnància són: menjar en mal estat, sabors i olors repulsius, substàncies viscoses, animals transmissors de brutícia com rates, cucs i cuques i restes orgàniques com orina i excrements.

Després, per extensió, l’oi ha derivat també en una emoció vinculada a creences, associacions d’idees i percepcions, moltes vegades totalment irreflexives. Per exemple, en determinats moments de la Història s’ha dit que era repugnant l’homosexualitat, l’incest, determinades classes socials... Aquestes reaccions tenen més a veure amb una contaminació imaginària o metafòrica que amb una contaminació real. 

Per què hi ha infants a qui els repugna la natura?

A l’Aula de la Mar, on es disposa de mostres d’éssers marins vius (holotúries, eriçons, caragols marins...) que els alumnes visitants poden tocar, s’han tornat habituals els crits dels alumnes “qué asco!”.

Quan una cosa provoca aversió a algú, és difícil raonar i fer-li gaudir de l’experiència. Et diuen “qué asco” i no volen saber-ne res més, fins i tot provoquen rebuig cap a aquells que no tenen manies i sí volen tocar-ho.

En aquests dies de desescalada que tothom aprofita per sortir a passejar, també crida l’atenció una nina amb cara de fàstic quan passava pel costat d’un camp amb una guarda d’ovelles.

Per què algunes persones, especialment les més joves, senten aversió cap a coses naturals, que en principi no suposen cap amenaça? Charles Darwin apuntà que el fàstic és un sentiment provocat amb facilitat per tot allò que s’allunya dels nostres costums. En la mateixa línia, Heike Freire en el seu llibre “Educar en verd: Idees per apropar els nens i les nenes a la natura”, fa referència al terme “biofòbia”, en contraposició al terme “biofília” encunyat per Edward O. Wilson (“Biofília és el nostre sentit de connexió amb la natura i amb altres formes de vida de caràcter innat i producte evolutiu de la selecció natural que actua en espècies intel·ligents la supervivència de les quals depèn de la connexió estreta amb l’ambient i de l’apreciació pràctica de les plantes i dels animals.”) 

La biofòbia sorgeix per una infància entre parets, per una cultura d’esquena a la natura. Segons Freire, els biofòbics, acostumats als jocs d’ordinador, els centres comercials i les plantes decoratives, s’estimen més la tecnologia i les construccions i artefactes humans i solen tenir al·lèrgia a tot el que sigui natural, que jutgen brut i amenaçador.


Els antídots de l’oi: l’exemple i el costum

A pesar del seu origen instintiu, el fàstic és una emoció que s’aprèn, i també es desaprèn. De ben petits, els infants no tenen oi gairebé a res, experimenten per esbrinar si una cosa els agrada o no. Els adults, de la mateixa manera que contagien les pròpies pors als fills, també s’encarreguen d’ensenyar-los les coses que són repugnants per a ells.

Però com hem dit, l’aversió també es pot desaprendre. Quan sorgeix, és bo demanar-nos si aquest rebuig està justificat, o si en canvi podem modificar la nostra actitud.

En el paper d’educadors, podem aplicar aquestes recomanacions per ajudar els joves a superar el fàstic:

- Abans de res, s’ha d’evitar l’errada d’infondre fàstic a tot el que sigui natural, com la terra, el fang, els bassals, l’herba, les fulles seques...
- Hem de respectar i comprendre que és una emoció moltes vegades involuntària, i no s’ha d’amonestar.
- Podem raonar que el fàstic és un instint que serveix per evitar allò tòxic, i que és normal rebutjar les coses noves. Però un cop sabem que són bones i inofensives, no ens hem de deixar dur.
- Explicar algun exemple personal de superació d’una aversió en el passat.
- Els podem fer la pregunta: realment és fàstic el que sents? Pot ser no saps expressar la sorpresa o la fascinació d’una altra forma o amb unes altres paraules?
- Felicitar a aquells que aconsegueixen superar el fàstic.

I seguint la publicació esmentada abans, el millor antídot per a la biofòbia és el contacte amb el món natural. Potenciant el vincle amb els entorns naturals, fomentam la creativitat, el joc espontani, les ganes de descobrir, la superació de pors, conscienciar del vincle amb la resta d’éssers vius... 

Per augmentar el contacte amb la natura, a les Balears trobam diferents equipaments d’educació ambiental que ens hi ajuden com l’esmentada Aula de la Mar, els espais naturals protegits, els camps d’aprenentatge... A més, podem fer que la natura estigui present en els espais quotidians a casa i a l’escola, com els horts escolars, visites a finques agrícoles o ramaderes properes... els exemples serien infinits. 

En moments com aquests en què el distanciament amb l’entorn és més gran que mai, és necessari crear un vincle, un compromís i respecte cap al medi ambient, actituds que s’adquireixen principalment a la infantesa, a través d’una relació propera i positiva amb l’entorn.