No tudem els aliments

La FAO estima que un terç del menjar que es produeix al món acaba al fems. Perquè els aliments arribin a taula cal un llarg procés de cultiu, envasat, transport, processament... el que fa que es consumeixin molts de recursos naturals. I a més, tanta gent passant gana al món... no és molt trist que tant de menjar acabi al fems?

El 19 de gener de 2012 el Parlament Europeu va demanar que el 2014 fos declarat l’Any Europeu contra el malbaratament d’aliments, a fi de promoure la informació i sensibilització dels ciutadans i governs europeus sobre aquest tema tan important. Malgrat això, el 2014 no ha estat declarat l’Any Europeu de res, sinó que es continua amb el tema del 2013 “Any Europeu dels Ciutadans”.

Tot i això, el tema és sobradament important com per dedicar-li un poc del nostre temps a l’escola. Diverses institucions i entitats ja havien preparat material sobre aquest tema: 

• Pensa, compra, cuina, menja. El menjar no es llença. Web de l’Ajuntament de Barcelona amb material educatiu de qualitat, vídeos de diferents nivells i guies didàctiques per tractar la necessitat d’evitar el malbaratament alimentari. 

• Recyclenow, propostes d’activitats en anglès per tractar el malbaratament dels aliments a les escoles. De la l’organisme anglès WRAP.

  

• Dos documentals emesos per TV3 al programa 30 minuts durant el 2011. El primer és El gust pel rebuig, de Valentin Thurn, que ha investigat la magnitud dels aliments descartats a mercats majoristes, magatzems i supermercats a escala internacional.  El segon, El menjar que llencem, apel·la a la consciència ciutadana sobre la quantitat de menjar que va a parar als contenidors. Produït per Tony Comitti. 

Altres articles i informació útil sobre el malbaratament alimentari:

• El malbaratament alimentari. Espai web de la Generalitat de Catalunya amb múltiples recursos sobre aquest tema.  

• Els aliments, que alimentin. Article d’Isabel Atela aparegut a la revista Opcions núm. 39.

• El malbaratament alimentari. De l’associació Ets el que Menges, enfocada en la nutrició i els bons hàbits alimentaris. En aquest article s'exposa què és el malbaratament alimentari, quines conseqüències té i com s'ha d'actuar per evitar-lo.

• El malbaratament alimentari als serveis de menjador escolar. Conclusions d’un estudi i propostes d’actuació, centrat en dos menjadors escolars de Barcelona.

• Estratègia Más alimento, menos desperdicio, del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient.

• Pérdidas y desperdicio de alimentos en elmundo. Estudi realitzat per al congrés internacional de la FAO “Save food!” de 2011.

• Resolució del Parlament Europeu, de 19 de gener de 2012 (2011/2175(INI)), sobre com evitar el malbaratament alimentari: estratègies per millorar l’eficiència de la cadena alimentària a la UE.

 

Memòria ecoambiental de l'IES Damià Huguet

El curs passat, a l'institut de Campos varen realitzar una interessant memòria en imatges del que havien fet durant l'any en educació ambiental. La compartim amb tots vosaltres. Esperam que us agradi i en pugueu treure alguna idea.

Consells per al jardí escolar

Segons el diccionari, un hort és un tros de terra destinat a conrear verdures i llegums (és a dir, per a alimentació) i un jardí és un espai on se sembren plantes ornamentals, i es destina sobretot a esbarjo. En el cas de l’escola, aquestes dues definicions s’entremesclen, ja que moltes de vegades sembrarem tant plantes comestibles com flors o arbres ornamentals, i l’utilitzarem per obtenir aliments però també per recrear-nos i sobretot per aprendre.

A algunes escoles que tenen poc espai, aprofiten el més mínim racó de terra per sembrar-hi una planta aromàtica, o els cossiols dels passadissos, les pasteres, etc. Qualsevol coseta ens pot servir per fer la nostra escola més verda i en poden sorgir mil idees educatives.

A continuació recomanam tres pàgines web que donen informació molt útil per aquelles escoles que tenen un jardí, per petit que sigui.

     - L'hort i el jardí als balcons i terrats escolars. Aporta idees sobre recipients de sembra, ens diu com preparar el substrat, elegir les plantes, la fertilització, el reg, al poda... i molt interessant: com integrar el jardí escolar en el projecte educatiu i curricular del centre.

 

 

          - Manual de Xerojardineria. Guia pràctica per a l’ús eficient de l’aigua al jardí a les Illes Balears. És un llibre publicat per la Direcció General de Recursos Hídrics del Govern de les Illes Balears l’any 2011 on s’indiquen pautes per crear, reconvertir i manejar de manera sostenible els jardins i les zones verdes. També inclou un catàleg de les 70 principals espècies vegetals adaptades a les nostres illes i amb requeriments de reg modests.

          - A Infojardín podrem trobar informació general sobre jardineria: calendari de sembra, disseny de jardins, adobs, recs, tractament de plagues, sembra a cossiols i jardineres, consells sobre jardineria ecològica, fitxes de diferents espècies, etc.

Nadal sostenible

A pocs dies per acabar les festes de Nadal, us volem fer avinents dues pàgines web sobre com fer més sotenibles les nostres celebracions nadalenques.

- Bones festes responsables amb el planeta, felicitació de Nadal d'Amics de la Terra Mallorca i a més ens donen alguns consells per fer regals creatius i un consum responsable en aquestes dates.

- Nadal sostenible. Dossier de recursos molt complet d'Espai Jove.cat (Generalitat de Catalunya).

Els vents de Gimnèsies i Pitiüses

La Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient i Territori ha editat un nou recurs d'educació ambiental, el joc de cartes "Els vents de Gimnèsies i Pitiüses". Aquest joc ens permet aprendre sobre els éssers vius de les Illes, les xarxes tròfiques, la complexitat dels nostres ecosistemes i la seva sensibilitat als impactes humans. És una idea original de Pere A. Bennàsar i Toni Caldentey, amdós docents, i ha comptat amb la col·laboració d'experts en la matèria, il·lustradors, fotògrafs, etc.

Es poden fer partides amb diferents nivells de dificultat, per la qual cosa hi poden jugar infants a partir de primària, com també de secundària, batxillerat i adults.

Dia 20 de desembre, a les 18,30 hores, es farà una presentació d'aquest recurs a Can Sales (es Portitxol de Palma, al carrer de Francesc Femenias, cantonada amb el carrer de Medellín). Els autors ens mostraran la dinàmica del joc i les diferents possibilitats que ens ofereix.

Els docents interessats a venir, hi sereu benvinguts.

El tresor de Posidó

El Tresor de Posidó és un conte de Hazel Morgan, editat conjuntament per la Conselleria de Medi Ambient i Amics de la Terra Eivissa, dins el projecte LIFE Posidonia, l’any 2003.

Tracta de dos al·lotets eivissencs que, acompanyats d’una tortuga marina, visiten les praderies de posidònia en el fons de la mar, on observen la gran varietat d’éssers que viuen en aquest ecosistema. La tortuga també els ensenya per què la posidònia és essencial per a la formació i conservació de les platges.

Com que el llibre està pràcticament esgotat, aquí el podeu llegir en format digital.

El tresor de Posidó (4Mb)
El tesoro de Poseidón (4Mb) 

Els contes infantils... de proximitat

Segur que els que us dedicau a la docència haureu estudiat i practicat la idea d’educació de proximitat, o educar utilitzant l’entorn proper. És ben reconeguda la importància que els infants gaudeixin del que els proporciona el seu entorn, ja que només així els seus aprenentatges estan connectats amb l’escenari on ocorren i són significatius per a ells.

Una de les eines per treballar l’educació ambiental amb els més petits són els contes. Els contes infantils, per la seva varietat, obrin un gran ventall de possibilitats als infants, que en la seva petita experiència mai no haguessin imaginat.

Moltes vegades els personatges dels contes infantils són animals. Per exemple, el conte dels tres porquets ens pot servir per aprendre com d’important és l’esforç. El conte de l’aneguet lleig pot inculcar la tolerància, el respecte, etc. Però us heu fixat que moltes vegades aquests animals són molt poc nostres? I no només en els contes, també en els dibuixos animats, la globalització ha fet comuns animals exòtics i llunyans, que els nins mai no tendran ocasió de veure en el seu entorn proper de forma natural: elefants, pingüins, moneies, ossos, fins i tot ornitorincs o dinosaures!

Des d’aquí volem animar els docents que inventau o adaptau contes per explicar als vostres alumnes, a fer servir els animalets salvatges del nostre entorn, ja siguin exclusius de les Illes o més cosmopolites, més mals de veure o més ben coneguts. La qüestió és familiaritzar els infants amb la nostra fauna. En el lloc d’un camaleó podem posar-hi una sargantana, o en el lloc d’un cocoter posar-hi un pi o una alzina. En els contes populars, que es repeteixen arreu del món, bé que s’ha adaptat la mateixa història segons la manera de fer i els elements propis de cada lloc.

Però no hem de perdre de vista que, tot i que tenen un valor indubtable, per molt que hi surtin animals no tenen per què ser contes ambientals. Per ser contes ecològics cal transmetre un missatge de respecte a la natura.

De tot això i més parla el següent article de Miquel Àngel Ballester, “Contes ecològics, unrecurs d’educació ambiental”, un recurs molt valuós en el camp de l’educació ambiental, publicat a la revista Tres Quarts. Ens explica com han de ser els contes ecològics i proposa activitats didàctiques amb contes. 

En la segona part d’aquest article, inclou un recull bibliogràfic completíssim sobre contes ecològics. 

 

Un exemple de conte ambiental és El Tresor de Posidó, del projecte LIFE Posidònia.

També és interessant aquest recull de recursos per a educació especial. Inclou molts contes d’animals, amb els valors que vol transmetre cadascun. N’hi ha alguns amb contingut ambiental.

 

I si heu fet algun conte ambiental que vulgueu compartir amb els altres centres, us convidam a enviar-nos-el i el publicarem.