divendres, 27 d’abril del 2012

Ens movem junts. Idees i recursos sobre mobilitat.

La mobilitat és un tema que ens permet treballar transversalment aspectes molt diversos, com l’energia, el canvi climàtic, la contaminació atmosfèrica i acústica, el paisatge i l’ús del territori,  la salut, la seguretat viària, etc. A més, l’alumnat ho pot relacionar amb les seves vivències, i influir en els hàbits de mobilitat de la seva família.
Els plans de mobilitat sostenible que promouen les institucions apunten sempre cap a una preferència pels mitjans  no motoritzats (caminar, bicicleta, patinet...), després pel transport públic. Vegeu l’Estratègia espanyola de mobilitat sostenible. En aquesta línia, molts centres educatius promouen els camins escolars segurs, les bicicletes, etc. És un tema ampli que tractarem en una altra ocasió.
En la part contrària, l’opció més insostenible és el vehicle particular (cotxe i moto), ja que és la més contaminant i cara. Però hi ha molts estudiants i treballadors que tenen l’escola a uns quants quilòmetres de ca seva, i necessiten algun mitjà de transport motoritzat per arribar-hi. En aquest cas, la recomanació ha de ser el transport col·lectiu: el bus i el tren de la xarxa pública, l’autocar escolar i el vehicle privat compartit.
El motiu de fomentar el transport col·lectiu és que, com més persones ocupin un vehicle, els impactes per persona associats als vehicles a motor, disminueixen proporcionalment. El transport col·lectiu: emet menys gasos i fum, fa menys renou, ocupa menys espai per persona i requereix menys territori que el cotxe; permet descansar i relaxar-se mentre es viatja, és més segur, més econòmic, i és assequible per a tothom; estalvia energia perquè, a més que el consum per persona és menor, el transport públic de cada vegada s’equipa amb models més eficients.
A continuació vos presentam unes quantes propostes per ajudar a potenciar l’ús del transport col·lectiu.
A)  Investiguem com funciona el transport públic a l’àrea del centre: l’utilitzen els mestres i alumnes? Quins aspectes es podrien millorar perquè l’utilitzi més gent? És prou segur, còmode, accessible, barat, freqüent, puntual...? Es poden fer propostes de millora a les institucions pertinents.
B)  Si no s’utilitza el transport públic, que no sigui perquè no es coneix. Podem difondre entre la comunitat educativa els plànols de les línies de transport públic, els horaris i les tarifes. Tota la informació es pot trobar al web del TIB (Transports de les Illes Balears). També podem mostrar als més petits com són els bitllets, com interpretar els horaris i els recorreguts.
C)  En el transport privat col·lectiu -l’autocar escolar-, es pot investigar si funcionen bé les línies existents. Arriben a bona hora (ni massa prest ni massa tard)? Compleixen amb les normes de seguretat? El preu és raonable? Cobreixen gran part del territori on viuen els alumnes del centre? Hi ha parades suficients? Hi ha places per tots els alumnes que voldrien fer-ne ús? O pel contrari els alumnes prefereixen arribar-hi en vehicle particular i no en fan ús? La majoria de centres poden influir sobre l’empresa concessionària del servei, per intentar millorar en cas que es detectin problemes.
D)  Iniciatives per compartir cotxe. Hi ha alguns centres que han organitzat sistemes per compartir cotxe entre els treballadors, com són l’IES Joan Taix, l’IES Balàfia, l’IES Mossèn Alcover, l’IES Politècnic, entre d’altres. També es pot intentar fer el mateix amb pares i mares, tal vegada a través de les APIMA. Es tracta de fer llistats o plànols en què cadascú introdueix l’horari i la trajectòria que realitza cada dia, i un contacte. Com a exemple, podeu veure aquesta experiència de l’escola La Tordera (Vallès Oriental), que intenten facilitar els desplaçaments a l’escola de les famílies que viuen lluny, minimitzant l’ús del vehicle individual.
E)  Una activitat que es pot fer amb els alumnes per reflexionar sobre l’ús del cotxe, i també sobre la seguretat, és observar els cotxes que passen pel carrer, i fixar-se en: quanta gent ocupa el cotxe? Duen el cinturó de seguretat? Parlen pel mòbil? I després comentar els resultats a classe.
F)  Per veure les desavantatges de l’ús dels vehicles motoritzats, proposam  que els alumnes expliquin, bé amb paraules o gràficament, quins són els impactes que causen aquests: sobre l’atmosfera, sobre el territori, sobre la salut, etc.
A continuació teniu uns quants recursos d’internet sobre mobilitat: 
  • Vídeos infantils breus i ben divertits per promoure el transport col·lectiu. Iniciativa de l’empresa de transport de Flandes.





Aconseguir canvis d’hàbits és complicat. Ens agradaria que aquells que feis activitats relacionades amb el que hem parlat, ens ho expliqueu, i ens dieu si us ha funcionat. Deixa’ns un comentari!


dimarts, 24 d’abril del 2012

"Darwin i les illes" a Eivissa

Com vàrem anunciar en un post anterior, el passat dia 19 d'abril, al centre d'interpretació des Amunts d'Eivissa, va tenir lloc la xerrada "Darwin i les illes", a càrrec de Cristian Ruiz Altaba. Aquesta xerrada anava acompanyada de l'exposició del mateix nom.





Podeu veure més fotos i informació al facebook des Amunts

A partir d'aquesta setmana, l'exposició passa a estar disponible en préstec pels centres educatius de secundària d'Eivissa. Els que hi estigueu interessats, heu de sol·licitar-ho per correu electrònic a nconcepcion@dgmambie.caib.es, indicant: nom del centre, persona de contacte, i data preferent per disposar de l'exposició. Aquesta exposició consta de 12 panells, de muntatge molt senzill. La podeu tenir al vostre centre durant una setmana.

divendres, 20 d’abril del 2012

Quin paper tries?


Fa uns mesos un centre educatiu ens va comentar que volia començar a utilitzar paper reciclat, però no tenia clar si li serviria per les seves impressores i fotocopiadores, i quina marca havien d’emprar. Arran d’aquesta consulta, intentarem posar un poc de llum sobre la qüestió del paper reciclat.
Abans de començar a parlar del reciclatge, cal tenir clar que hem de començar per reduir, i per tant consumir poc paper. Això implica substituir el paper per eines virtuals (però sense augmentar l’ús dels aparells electrònics i d’electricitat), evitar els articles de paper d’un sol ús (per exemple, els torcaboques o les estovalles), i també reutilitzar el paper al màxim.
Tanmateix, el paper és imprescindible en molts de casos, i els centres educatius són uns grans consumidors d’aquest recurs. Llavors, el consell és prioritzar el paper reciclat. La indústria paperera, en canvi, proposa consumir més paper i que sigui verge, com a part de la campanya per treure’s de damunt la imatge, sovint injusta, de ser un sector devorador de boscos. Llavors, per què recomanam el paper reciclat? Els motius són aquests:

  • La procedència de la pasta per fer paper pot ser de: reciclatge de paper usat (postconsum), reciclatge de restes de paper sense usar (preconsum), fusta d’explotacions forestals sostenibles, i fusta d’explotacions forestals no sostenibles. A nivell mundial, la major part de la fusta destinada a fer-ne paper ve de boscos, i és responsable de desforestació o de degradació de boscos en alguns països. A Espanya, la fusta amb què es fa el paper ve de plantacions de pi i d’eucaliptus, que són ecològicament més pobres que els boscos autòctons, i també presenten algunes problemàtiques ambientals i socials.
  • El procés de producció de paper verge implica un consum de recursos (fusta, aigua i energia), i una contaminació de l’aigua i de l’atmosfera superiors al procés de fabricació de paper reciclat.

Un altre factor a tenir en compte, i que diferencia un tipus de paper d’un altre, és el procés de blanqueig, que si es fa amb clor, produeix dels contaminants més tòxics que hi ha. El paper pot ser blanquejat amb clor elemental (prohibit a Europa), amb diòxid de clor (menys contaminant), amb substàncies sense clor, o pot ser paper sense blanquejar.
Per tant, aquests són els criteris per triar responsablement el paper que consumim:
1.- El paper reciclat és millor que el paper verge, tant per l’impacte de l’obtenció de la fusta com pel procés de fabricació. Sempre és necessari afegir un percentatge de paper nou, però triarem aquell en què el percentatge de paper reciclat sigui superior. En el cas que trobem el paper massa obscur (no deixa de ser una qüestió de moda, més que funcional), podem elegir-ne un amb un percentatge menor.
2.- Cerquem papers no blanquejats, o blanquejats sense clor, també anomenats TCF. Els blanquejats amb clor no elemental s’anomenen ECF, i suposen la gran majoria de producció mundial, però no impliquen cap benefici ambiental.
 3.- Si consumim paper verge, que provengui d’explotacions forestals sostenibles. Això ho podem saber si trobam el símbol de la certificació FSC.
4.-  Podem trobar altres ecoetiquetes que certifiquen una producció o una procedència de les matèries primeres més respectuosos amb el medi ambient.

 
Al paper podem trobar denominacions que poden induir a pensar que són més sostenibles, però no tenen perquè. Per exemple, la denominació “paper ecològic”, si no va acompanyada de cap distintiu oficial, no significa res. Molt freqüent també és el “paper 100% reciclable”... només faltaria que no es pogués reciclar!

Una de les principals causes que frena la gent a utilitzar el paper reciclat, és la por a què no funcioni bé amb les impressores i fotocopiadores. Però avui en dia podem trobar papers reciclats que funcionen perfectament a qualsevol màquina d’oficina, i amb nivells de blancor bastant alts (i sense utilitzar clor).

Pel que fa a les marques que podem trobar al mercat, de folis 100% reciclats de postconsum, hi ha les següents:
  • Venus Green (fabricat a Catalunya).
  • Steinbeis i Lettura Copy (d’Alemanya) i Vertaris (de França).
  • Naturpapel, Motif Recycled, Océ, Xerox, Antalis (dels fabricants anteriors, però les marques pertanyen a altres empreses).
  • Nautilus (gran multinacional).

Aquesta informació ha estat extreta de l’article "Consum conscient de paper. Hi tenim un paper!" del número 35 tardor-hivern 2010, de la revista Opcions, editada pel CRIC (Centre de Recerca i Informació en Consum).

Altres enllaços sobre consum de paper:

dimecres, 18 d’abril del 2012

Setmana de medi ambient a l'IES Ramon Llull

Durant els dies 2, 3 i 4 d’abril, l'institut Ramon Llull de Palma ha celebrat la setmana del medi ambient. Els alumnes dels diferents cursos han participat d’aquesta iniciativa en la qual cada grup va fer un treball sobre un tema ambiental que havien triat, i l'exposaren entre tots al hall de l’edifici. Va tenir una gran expectació, ja que pràcticament tots els cursos passaren a veure els treballs, i eren els propis alumnes qui els explicaven a la resta de companys.








dilluns, 16 d’abril del 2012

Actualització de l'oferta educativa 2011-2012

La guia de recursos i activitats d'educació ambiental per al curs 2011-2012 ha sofert algunes modificacions importants. Hi ha noves activitats disponibles a totes les illes, tant de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient i Territori, com per part d'altres institucions públiques.

Us convidam a consultar l'oferta completa al següent enllaç. Si veis alguna activitat que sigui d'interès al vostre centre, podeu emplenar la sol·licitud i enviar-la al correu electrònic que s'indica en cada cas.

 


dijous, 12 d’abril del 2012

Exposició i xerrada "Darwin i les illes"

Dijous dia 19 d'abril de 2012, a les 17 hores, al centre d'interpretació des Amunts d'Eivissa:

Exposició i xerrada "Darwin i les illes ", a càrrec de Cristian Ruiz Altaba, tècnic de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient i Territori.

Aquesta exposició, creada en commemoració de l'any Darwin (2009), acompanyada de la xerrada, ens parla de com Charles Darwin va arribar a la teoria de la selecció natural. Per què hi ha tantes espècies diferents al món? Què és la selecció natural? Què hi tenen a veure les illes amb aquesta teoria? Com ens poden servir les ensenyances de Darwin per lluitar contra el racisme? I contra l'ús irracional dels antibiòtics?...

Tots els mestres, professors, alumnes, i públic en general, hi estau convidats. És necessari que us apunteu, telefonant al 971.32.51.41, o a la web www.elsamunts.com


dimecres, 4 d’abril del 2012

Els residus perillosos als centres educatius

Als centres educatius es generen una sèrie de residus que no es poden llençar als contenidors de carrer, ja que necessiten un tractament específic per evitar que arribin al medi i provoquin problemes de salut pública i de contaminació.


Aquests residus creen molts de dubtes, ja que sovint és difícil saber la millor manera de desfer-se d’ells.
Davant les freqüents consultes respecte a aquest tema, hem elaborat una guia que resumeix com actuar davant els diferents residus que es poden trobar a les escoles i instituts.
Podeu consultar aquesta guia pitjant al següent enllaç:


Esperam que us sigui útil. Si hi ha alguna errada, ens podeu fer un comentari i ho revisarem.