divendres, 16 de desembre de 2016

Per Nadal, reciclam

Per a aquells endarrerits que encara no heu decorat la vostra classe amb motius nadalencs, vos mostram alguns reculls d'idees per crear diferents objectes nadalencs amb materials reciclats.

Idees d’arbres de Nadal amb materials reciclats:
1. Arbres de Nadal ecològics 


3. A Ecología Verde reflexionen sobre els pros i contres dels arbres naturals i dels artificials, i ens proposen alternatives. Arbre de Nadal: Natural o artificial?

Objectes decoratius amb materials de rebuig.

5. Com fer estrelles de paper


7. 20 ornaments nadalencs reciclats per a l'arbre de Nadal





divendres, 9 de desembre de 2016

Entregues dels guardons 2016

Un altre any s'han lliurat els guardons als Centres Ecoambientals, un reconeixement públic a la feina feta en educació ambiental als centres educatius que participen en aquest programa conjunt de les conselleries d'Educació i Medi Ambient.

Varen tenir lloc en quatre actes, un a Menorca, un a Eivissa i dos a Mallorca. Varen assistir-hi representants de 65 centres educatius, tant alumnat com professorat. Els guardons foren lliurats pel director general d'Educació Ambiental, Qualitat Ambiental i Residus (Sebastià Sansó), acompanyat a Mallorca pel director general d'Innovació i Comunitat Educativa (Jaume Ribas) i pels delegats territorials d'Educació a Menorca (Joan Marquès) i a Eivissa i Formentera (Margalida Ferrer).

També en aquesta ocasió la diada es va completar amb una breu representació teatral per al públic més jove i amb un petit refrigeri.

Enguany hi ha hagut una menor participació, especialment a Mallorca. Molts de centres comunicaren que no assistirien als actes en senyal de protesta per la desaparició dels crèdits de formació per la participació en el Programa.

Dia 28 de novembre a la delegació territorial d'Educació a Maó.

Dia 30 de novembre al CIFP Son Llebre.

Dia 1 de desembre al Club Diario de Ibiza.

Dia 2 de desembre a l'Espai 36 de Sant Llorenç des Cardassar.

dimecres, 30 de novembre de 2016

Formació del professorat a Mallorca: "El medi ambient al centre educatiu"

"El medi ambient al centre educatiu", curs de formació del professorat amb reconeixement d'hores de formació per la Conselleria d'Educació i Universitat. Aquesta primera edició es farà a Mallorca durant el gener-febrer de 2017, al CEP de Palma.


Tot i que està obert a tots els docents en actiu, tendran preferència els coordinadors i altres membres de les comissions ambientals dels centres apuntats al Programa de Centres Ecoambientals en el curs 2016-2017.

Inscripcions del 2 al 12 de desembre, mitjançant el portal del personal (https://www.caib.es/pfunciona). Trobareu tota la informació al següent enllaç: http://www.caib.es/sites/M187/f/218768

Aquesta activitat, organitzada per la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, es farà també a Eivissa i a Menorca durant el segon o tercer trimestre del curs.

 

dimarts, 22 de novembre de 2016

Activitat de formació per a professorat: Entorn construït sostenible

La Direcció General d'Educació Ambiental, Qualitat Ambiental i Residus ha organitzat una primera activitat formativa per a professorat per al dia 19 de desembre a Palma: Entorn construït sostenible.

Us informarem de les properes edicions, així com d'altres activitats formatives amb reconeixement d'hores de formació que es duran a terme en els propers mesos.




dimarts, 8 de novembre de 2016

Labdoo, un projecte per apropar els ordinadors a les escoles més desfavorides

Som molts els que tenim ordinadors sense usar, a casa o a la feina. No és que ja no serveixin, simplement la societat de consum ens fa renovar els productes tecnològics cada poc temps. Per altra banda, molts alumnes de llocs desfavorits no han vist o emprat mai un ordinador, amb les múltiples possibilitats educatives que els podria reportar tenir-ne a l'aula.

El projecte Labdoo pretén aprofitar els ordinadors portàtils que ja no s'empren, perquè les escoles més necessitades ho puguin fer. Funciona de la següent manera: les persones que vulguin donar un portàtil, s'han de registrar a la pàgina web de Labdoo, on donen d'alta el sleu portàtil. Els voluntaris de Labdoo s'encarreguen d'instal·lar un programari de codi obert. El transport del portàtil cap a l'escola que el necessiti es fa també mitjançant voluntaris que aprofiten un viatge a una destinació propera. L'ordinador és aprofitat per l'escola fins que es fa malbé, i després Labdoo també s'encarrega de reciclar els seus components.

Us mostram un vídeo que resumeix el procés:




En aquests moments hi ha 8.502 ordinadors etiquetats i 744 escoles apuntades de 116 països.

Podeu participar de diferents maneres: donant un portàtil, oferint-vos per fer un transport, i fins i tot apuntar la vostra escola per sol·licitar ordinadors.

Per conèixer més detalls d'aquest projecte que uneix medi ambient, tecnologia, educació, voluntariat, solidaritat... visitau el lloc web www.labdoo.org


 

dilluns, 17 d’octubre de 2016

La contaminació lumínica: donem-la a conèixer

Una de les formes de contaminació d'origen físic és la contaminació lumínica, que es produeix quan hi ha un excés d'il·luminació artificial cap a l'atmosfera.

Hi ha molt poca conscienciació ciutadana dels perjudicis que té aquesta contaminació: excés de consum elèctric, intrusió lumínica a les llars, alteració del descans nocturn, inseguretat vial, dificultats en el tràfic aeri i marítim, desorientació i canvis de comportament d'animals, modificació de la fotosíntesi i dels cicles a les plantes, degradació del paisatge nocturn i dificultat per a l'observació dels astres...

NASA Earth Observatory/NOAA NGDC
http://earthobservatory.nasa.gov/NaturalHazards/view.php?id=79765
Avui ens feim ressò d'algunes iniciatives per conscienciar d'aquest problema, i animam a introduir el tema a les aules.

Associació Cel Fosc. Tot i que la pàgina fa temps que no s'actualitza, conté articles, vídeos, monogràfics i imatges útils sobre la contaminació lumínica.

Explicació de la contaminació lumínica per part del Grup d'Estudis Astronòmics.

El projecte Cities at night de la Universidad Complutense de Madrid i col·laboradors, recull milers de fotografies preses des de l'Estació Espacial internacional. Aquestes imatges i mesures de llum emesa mostren els llocs amb major contaminació lumínica. Es tracta alhora d'un projecte de ciència ciutadana, en què la gent ajuda a identificar els llocs que apareixen a les fotografies amb la intenció de crear un mapa de fotografies nocturnes.

International Dark-Sky Association. Conté un apartat de recursos per a educadors (en anglès).

Al blog NeoFronteras expliquen la recent publicació de l'atles d'il·luminació artificial del cel nocturn (article científic en anglès a Science Advances).

Finalment, per als més petits que temen la foscor, el conte "Encender la noche" de Ray Bradbury, que ens mostra que quan pitjam l'interruptor no apagam la llum, sinó que encenem la nit i les estrelles.




dijous, 6 d’octubre de 2016

Convocatòria 2016-2017 del Programa de Centres Ecoambientals

Les conselleries de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, i d'Educació i Universitat, posen en marxa la tretzena convocatòria del Programa de Centres Ecoambientals.

Podeu consultar la convocatòria i els annexos al web del Programa.
 
Recomanam llegiu detingudament la convocatòria ja que hi ha hagut canvis importants respecte a convocatòries anteriors.
 
Un dels principals canvis afecta a les hores de formació del professorat, a causa de l'entrada en vigor del Decret 41/2016, de 15 de juliol, pel qual es regula la formació permanent del professorat de l’ensenyament no universitari de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (BOIB 90/2016).

Per altra banda, enguany es volen prioritzar els eixos temàtics d'aigua, energia i residus, en els quals s'oferirà un reforç en assessorament i presa de dades.
 
Els coordinadors i assessors del Programa estan a la vostra disposició per resoldre qualsevol dubte.

Els centres interessats a participar-hi, heu d'enviar la sol·licitud abans del 31 d'octubre, a les adreces electròniques indicades a la convocatòria.

dimarts, 4 d’octubre de 2016

Concursos pels 100 anys de Parcs Nacionals

Amb motiu del centenari de la primera Llei de Parcs Nacionals, la Xarxa de Parcs Nacionals (Teide, Picos de Europa, Timanfaya, Sierra Nevada, Garajonay, Ordesa y Monte Perdido, Caldera de Taburiente, Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Monfragüe, Doñana, Islas Atlánticas de Galicia, Tablas de Daimiel, Cabañeros, Arxipèlag de Cabrera, Sierra de Guadarrama) i l'Organisme Autònom de Parcs Nacionals ho volen celebrar convidant els escolars, docents i famílies a participar als concursos "100 anys de Parcs Nacionals, conservant la natura junts"



Aquests concursos són:
A. Alumnes de primària i primer cicle de secundària
1. Disseny d'un LOGOTIP de la xarxa de parcs nacionals.
2. Concurs de CONTES de parcs nacionals.
3. Concurs de FOTOGRAFIA de parcs nacionals.
4. Concurs de FRASES I ESLÒGANS sobre els parcs nacionals
5. Concurs de PINTURA i DIBUIX sobre paisatges i la vida als parcs nacionals.
6. Concurs de REDACCIÓ sobre els parcs nacionals espanyols.
B. Adults
7. Concurs de disseny d'ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS sobre els parcs nacionals. Per a docents de primària i ESO i també educadors, monitors, interpretadors d'institucions, associacions o entitats, públiques o privades. 

S'admetran com a màxim tres treballs per participant i modalitat.
Per participar és necessari emplenar la fitxa d'inscripció.
Els criteris de valoració que aplicarà el jurat són:
  • Concepte i coneixement de la Xarxa de Parcs Nacionals.
  • Qualitat en l'elaboració i presentació dels treballs.
  • Originalitat i adequació del nivell del treball a l'edat de l'autor o de l'autora.
El termini de recepció dels treballs finalitza el 15 de novembre de 2016, tot i que a finals del curs escolar 16-17 es traurà una nova convocatòria.

Vegeu les bases completes.

 

 

 

dilluns, 3 d’octubre de 2016

Activitats d'educació ambiental curs 2016-2017

Com cada any, la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca ha presentat la Guia d'activitats i recursos d'educació ambiental per al curs 2016-2017.



Enguany hi ha les següents novetats:

- Visites al Centre Vida Silvestre Mediterrània (Campanet, FVSM) i a la Trapa (Andratx, GOB).
- L'espectacle d'en Joanet Recicles per als més petits.
- Tallers a l'aula: "Els envasos dins el metabolisme urbà" (Arquitectives), taller de reducció de residus, taller de compostatge i taller de canvi climàtic i energia (Amics de la Terra), i "Contra el canvi climàtic jo reutilitzo, i tu?" (Fundació Deixalles).

- Visita a les instal·lacions de Mestral - TIV sobre reducció, reutilització i reciclatge de residus.

- Visita a la finca Can Toni d'en Jaume Negre (St. Llorenç de Balàfia, GEN-GOB).
- Activitats a l'aula sobre aigua, residus, energia i canvi climàtic i les egagròpiles (GEN-GOB), taller de compostatge (Amics de la Terra) i sobre reutilització i consum responsable (Fundació Deixalles).

- Activitats a l'aula sobre aigua, residus, energia i canvi climàtic i les egagròpiles (GEN-GOB) i taller de compostatge (Amics de la Terra).

A TOTES LES ILLES:
- Taller i concurs de piles
- Xerrada sobre la feina dels Agents de Medi Ambient
- Nous tallers sobre els aliments de les Illes Balears de Semilla

A més, seguim comptant amb:
- Itineraris als Amunts d'Eivissa
- Tallers de l'Aula de la Mar (Palma)
- Visites i xerrades a tots els espais naturals protegits i finca pública de Son Real, amb algunes activitats noves.
- Visita guiada al Carnatge (Palma)
- El Museu a l'escola: tot aigua (Museu Balear de Ciències Naturals, centres de Mallorca)
- Activitats de la Xarxa Forestal
- Xerrades a l'aula per part dels tècnics de la Conselleria (centres de Mallorca)
- Activitats del COFIB (Mallorca)
- Visita a un lloc i activitats d'aula del GOB Menorca

La Guia també inclou les activitats d'altres institucions que realitzen activitats d'educació ambiental a les Illes, com són la Conselleria d'Educació i Universitat (Camps d'Aprenentatge), els consells insulars i d'altres. Com a novetat destaca la xerrada sobre canvi climàtic de la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat, i les activitats sobre Menorca Reserva de la Biosfera ofertes pel Consell de Menorca.

Hi trobareu activitats per a tots els nivells educatius, des dels 4 anys als adults. A cada fitxa hi ha la informació necessària i el contacte per sol·licitar les sessions. Esperam que siguin del vostre interès.



10 anys del banc de llavors forestals de les Illes Balears

Aquesta setmana tendran lloc aquests dos esdeveniments per commemorar els 10 anys del banc de llavors forestals de les Illes Balears. Són activitats gratuïtes obertes a tots els públics.



dilluns, 11 de juliol de 2016

II Simposi de Professorat ESenRED

Enguany, al II Simposi de Professorat que convoca la xarxa ESenRED, hi ha participat un centre de les Balears: l'IES Santanyí. Durant el simposi que va tenir lloc a Valsaín (Segòvia) del 4 al 6 de juliol, 75 mestres i professors de centres sostenibles d'arreu d'Espanya varen intercanviar les seves experiències en educació ambiental.


Julio Cantos i Berenice de Lorenzo durant la seva intervenció.

dimarts, 5 de juliol de 2016

Jornada de formació forestal



El passat 28 de juny es va dur a terme una Jornada de Formació Forestal per als coordinadors dels centres inscrits al Programa de Centres Ecoambientals.

La jornada va tenir lloc al CIFP Son Llebre, i va comptar amb l'assistència dels coordinadors ambientals de: IES Aurora Picornell, IES Marratxí, CC Sant Josep Obrer II, CC la Porciúncula i CEIP Rei Jaume I.

Es varen oferir unes xerrades i tallers de gran nivell i que feren reflexionar el personal assistent. Joan Santana, per part del Servei de Gestió Forestal, s'encarregà de la xerrada "Conèixer la realitat dels boscos de les Balears i desmuntar els mites forestals". I en  Llorenç Vicenç i na Toni Llabrés, per part de l'IBANAT, foren els encarregats de la xerrada "La prevenció dels incendis forestals a les aules" i dels dos tallers: "Les llavors: capsetes de futur" i " Els secrets dels troncs".







Els objectius eren els següents:
  • Conèixer els aspectes bàsics de la realitat forestal de les Illes Balears incidint en “mites forestals” que estan molt arrelats entre la societat insular i que no tenen una base ni tècnica ni científica.
  • Reflexionar sobre com els incendis forestals constitueixen la principal amenaça per a la supervivència dels espais naturals i suposen greus pèrdues ecològiques, socials i econòmiques.
  • Prendre consciència sobre aquest problema i canviar la nostra actitud front una gestió forestal necessària per a la prevenció dels incendis forestals.
  • Donar a conèixer les tècniques de prevenció i extinció d’incendis forestals perquè el professorat ho pugui transmetre a l'alumnat.


divendres, 17 de juny de 2016

Per què hi ha aigua quan no plou

Avui, 17 de juny, es commemora el Dia Mundial de Lluita contra la Desertificació. Farem la nostra petita contribució a l'acte donant a conèixer un vídeo del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) que es titula "Per què els rius porten aigua quan no plou?"



En aquest vídeo de 4 minuts s'explica la importància dels boscos en la regulació del cicle de l'aigua i en la conservació del substrat, i com els aqüífers permeten que puguem tenir aigua quan fa temps que no ha plogut.

A més, al seu blog expliquen: La regulació de la qualitat i la quantitat d’aigua que porten els rius és un dels serveis ecosistèmics més importants que ens ofereixen els boscos. Els diferents estrats de vegetació del bosc (arbres, arbustos i herbes) redueixen la velocitat amb la que les gotes de pluja impacten contra el sòl, i també la velocitat amb la que l’aigua corre per sobre del terra. Això augmenta la capacitat d’infiltració del sòl cap als aqüífers i en redueix l’erosió. Com a resultat, quan hi ha bosc, el risc d’inundació en episodis de pluges intenses és menor. A més, tot i que habitualment arriba menys aigua als rius, aquesta és de més bona qualitat.

Visitau també el lloc web del Dia Mundial de Lluita contra la Desertificació: http://www.un.org/es/events/desertificationday/index.shtml 

 

dimecres, 15 de juny de 2016

Jornada Ni un foc al bosc Eivissa 2016

El dissabte 4 de juny es van lliurar els premis del V Concurs de dibuix Ni un foc al bosc a les dependències de l’Ibanat a Eivissa. Aquesta jornada, organitzada per la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, s’enmarca dins les activitats per a la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient.

Enguany han participat un total de 22 centres educatius d’Eivissa, i en torn a 825 alumnes han aportat un dibuix per a la selecció del concurs de dibuix “Ni un foc al bosc!”. Assistiren a la jornada els 50 finalistes del concurs, acompanyats de les seves famílies, professors i els regidors de tots els ajuntaments de l’illa que lliuraren els premis als guanyadors del seu municipi.

A continuació, els assistents gaudiren coneixent els mitjans d’extinció d’incendis forestals de què disposa l’Ibanat a Eivissa.

Volem agrair als 22 centres educatius la introducció a les aules de la sensibilització contra els incendis forestals mitjançant la participació al 5è concurs de dibuix Ni un foc al bosc!, així com l’assistència de les famílies, alumnes, professors, regidors a la jornada de lliurament de premis.

La premsa local es va fer ressò d’aquesta activitat i van publicar les següent notícies:

A continuació, el pòster i postals guanyadores d’aquesta edició i unes fotos de la jornada:












 

dimecres, 8 de juny de 2016

Oceans - Connectats per descobrir l'entorn marí

Avui ens volem fer ressò d'un projecte educatiu internacional sobre la mar, anomenat Oceans, per a alumnes de secundària.

L'objectiu és fer adonar als alumnes que el mar no és igual a tot el planeta, a través de les seves observacions i, compartint-les amb centres d'arreu del món, mitjançant l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Es tracta de donar valor al coneixement local per entendre com funciona el planeta globalment.




L’entorn marí es treballa des de tres aspectes diferents: l’aigua, la sorra i la vida que s’hi amaga. Es demanen uns continguts mínims per compartir amb els altres centres participants, però es deixa espai perquè tant alumnes com professors aprofundeixin en les parts que siguin del seu interès. 

La llengua vehicular és l'anglès, encara que el material a disposició del professorat està, a més, en català, castellà i italià. També tendran l'acompanyament d'un coordinador que els guiarà en el procés.

La durada total del projecte és de 3 mesos, durant el curs 2016-2017. Les dates d'inici i final s'han d'acordar entre el centre i l'organització. La inscripció és gratuïta.

És un projecte de S'Agulla i iEARN-Pangea, dues entitats sense ànim de lucre unides per la recerca, l'educació ambiental i les tecnologies.

Informació i inscripcions: http://sagulla.org/educacio-2/oceans/



divendres, 3 de juny de 2016

Alumnes del CEIP Blai Bonet guanyen el concurs d'objectes fets amb material de rebuig

Des de l'escola Blai Bonet de Santanyí ens informen que els seus alumnes de 5 anys han guanyat el concurs d'art i objectes fets amb material de rebuig del Consell de Mallorca.

Podeu veure moltes fotografies al seu nou blog ambiental: http://ecoblaibonet.blogspot.com.es/


Enhorabona a alumnes i mestres del Blai Bonet, i al Consell de Mallorca per aquest concurs ja ben conegut i consolidat entre els centres de Mallorca.

dimarts, 31 de maig de 2016

Actes Dia Mundial del Medi Ambient 2016

Dia 5 de juny es commemora el Dia Mundial del Medi Ambient. Enguany, amb el lema Allibera el teu instint salvatge per protegir la vida, està dedicat a la lluita contra el tràfic il·legal d'espècies.

La Direcció General d'Educació Ambiental, Qualitat Ambiental i Residus ha organitzat uns actes durant la setmana emmarcats en aquesta efemèride, que podeu veure en el cartell:





A la pàgina web del Dia Mundial del Medi Ambient podeu descarregar pòsters, conèixer les conseqüències del tràfic d'espècies i adherir-vos a la commemoració.



dilluns, 23 de maig de 2016

El pom de moro (Urospermum dalechampii), tresor dels camins


La biodiversitat ignorada (4)






Convé recordar-ho: es pot ser senzill sense caure en la vulgaritat. Perquè l’elegància, ja se sap, és una simple actitud; i la veritable bellesa, hom ho acaba descobrint, viu en allò que és simplement perfecte. Res a veure, tot sigui dit, amb la propaganda de moda o els articles de luxe! I és que, sens dubte, seria molt complicat trobar una definició precisa del que és ser elegant... En tot cas, el contrari és massa conegut: l’artifici pretensiós, tan abjecte com estèril.

L’escriptor italià Italo Calvino, després d’abandonar el Partit Comunista arran de la invasió d’Hongria i la revelació dels crims massius que tenien lloc a la Unió Soviètica, va fer un canvi de rumb en la seva obra literària. Enrere quedaven les il·lusions d’un realisme transformador; ara calia enfrontar-se a un món cada cop més complex, cada dia més incomprensible. S’imposava, doncs, un temps per a la reflexió des de la distància, des d’on mantenir tant la dignitat obligada com la integritat conquerida, tot això sense perdre ni la curiositat ni... l’elegància.

I això és exactament el que fa el protagonista de la seva deliciosa novel·la El baró rampant, qui de ben jove decideix enfilar-se als arbres per no baixar-ne mai més. Els pares del novel·lista li havien obert els ulls a la natura: son pare era agrònom, i sa mare, botànica. Amb aquest bagatge, el baró imaginari tresca per tota casta d’arbres, i contempla esgarrifat com es destrueixen els boscs autòctons, sovint per fer lloc a plantes exòtiques, estranyes, inútils... El relat tracta la relació de l’individu amb la societat en la qual no es vol dissoldre. A més, però, conté una represa de l’ideal renaixentista del beatus ille: aquell qui assoleix l’amor i la felicitat allunyat del món i en comunió amb la natura salvatge. I ho fa en la forma d’un clam per la natura pròpia, tan meravellosa com ignorada. Tot entenent com a tal la natura humana i alhora aquella altra de les plantes.    

Per això cal afinar amb el significat de la paraula ruderal, que sovint s’empra com a sinònim de massa conegut, i per tant mancat d’interès. El terme prové del llatí rudus, que vol dir tros o runa, que al seu torn procediria llunyanament de l’antic indoeuropeu hrew, que voldria dir arrabassar o excavar. Així, dir que una planta és ruderal indica únicament la seva capacitat de viure en indrets alterats, com ara les vores de camins i horts. Cal puntualitzar, tanmateix, que una planta ruderal no té perquè esser una planta vulgar. De cap manera. Heus ací el viu exemple.

Quan arriba la primavera trobarem arran de qualsevol camí una planteta amb unes flors extraordinàries: a l’extrem d’un peduncle llarg i robust, s’obre un capítol (rarament dos o tres), amb un diàmetre de fins a sis centímetres, d’un intens color groc sofre o llimona. Examinem amb detall aquesta joia llampant. Com en totes les compostes, és en realitat un conjunt de moltes flors diminutes, apinyades. Les flors de la perifèria són diferents: cadascuna suporta una gran lígula, llarga i esvelta, que té la vora de la punta dentada i just tintada de negre. Per davall, les lígules són generalment ornades amb una banda rogenca, de manera que al capvespre, quan s’alcen per fer un recer que clou totes les floretes, llueixen amb un aspecte ben distint. A sota de tot aquest conjunt, les bràctees són gruixades, soldades a la base i arrenglerades, formant una copa verda que sosté tot el capítol. Aquesta inflorescència és formidable, i ho és tant en el seu conjunt com en els petits detalls que la componen.



En llengua catalana, aquesta planta rep una pila de noms diferents. Una varietat que revela una mica de l’ethos del país, oscil·lant sempre, ves quin descobriment, per totes les categories de la dialèctica aristotèl·lica: des de la poesia eròtica fins a la ximpleria més patètica, passant sempre, com no, pel tema gastronòmic. Comencem amb els que són francament poc imaginatius, derivats de la confusió: margalides, per exemple. Seguim amb els noms que la relacionen amb la llum, sigui per encendre-la, sigui per tancar-la, que ben mirat és igual si no estàs connectat a la xarxa elèctrica: llumenetes i apagallums. N’hi ha algun de lúgubre, per quan s’apaguen totes les llums: a l’Alguer en diuen cap de mort, ves a saber per què. Després en tenim una sèrie que requereixen una certa obsessió amb el bestiar i una mica més d’imaginació: morro de porc, morro de porcell, barba cabruna... Mencionarem també aquells altres que només se li podrien acudir a un pastor o porquer que du temps sense haver vist cap individu del sexe femení: cuixa de dona, cuixa-barba... (sense comentaris). Arribem als derivats del seu gust: herba amargant, amargall, amargot, margot... (d’això en parlarem tot d’una). I ens en queda un, que és el més bonic, però alhora el més estrany.

A Menorca i al Rosselló en diuen pom de moro. Un nom una mica exòtic, és clar, però molt misteriós... perquè totes les altres plantes amb un nom que parli “del moro” es diuen així per pura meravella del que era, efectivament, exòtic. En són exemples el blat de moro (el maís) i la figuera de moro (el nopal), que ningú no coneixia al Vell Món fins al segle XVI. I que no tenen res a veure amb els moros, que devien estar igual de bocabadats, perquè són vegetals originaris de Mèxic, d’on van arribar directament a la Mediterrània. També és el cas de la “poma de moro”, que avui en dia en diem tomàtiga; també coneguda com a tomàquet, o tomata, tomàtic, tomaca, domàtiga, o com li vulgueu dir, perquè totes aquestes variants procedeixen de xitómatl, una paraula nàhuatl (la lingua franca del gran Imperi Asteca). Aquesta verdura que no ho és (perquè ni és verda ni ha deixat mai de ser un fruit, però què hi farem) es va fer popular a Nàpols, que havia estat reconquerida per Ferran el Catòlic poc després de rebre Colom quan venia de descobrir Amèrica, i per això en italià se’n diu pomodoro. Però aquest no és el pom de moro!

En efecte, el pom de moro (molt diferent de la poma de moro: prohibit fer brometes, entesos?) és una planta autòctona. És una herba perenne, de fins a uns 40 cm d’alçada, vellutada, amb una arrel gruixada i ramificada, que li permet reproduir-se vegetativament. Les fulles formen una roseta basal, són força aspres al tacte i estan profundament dividides: els lòbuls tenen forma de dent, orientats cap a la base, excepte el darrer, que és més gran i té forma de punta de fletxa. També hi ha sovint fulles al peduncle floral, al qual abracen amb la seva base; aquestes són més petites i molles, i normalment senceres. Tot plegat, allò que dèiem de bon començament: una planta senzilla.

Fixem-nos ara en el nom científic del pom de moro. Té una etimologia que convé aclarir, perquè sense saber-la, pot donar lloc a equívocs lamentables. El gènere Urospermum no té res a veure amb la feina dels uròlegs ni dels andròlegs: es refereix a la cua que tenen els seus fruits negres, que acaben amb una mena de bec torçat, inflat i tuberculós a la base. A l’extrem oposat, cadascun dels petits fruits du un gran plomall, el qual li permet dispersar-se amb només un bri de vent; això li confereix la capacitat de ser de les primeres plantes a colonitzar espais erms i alterats.

L’espècie va ser batiada en homenatge a Jacques Daléchamps, qui fou un gran botànic del Renaixement (recordem la feliç coincidència amb la inspiració de Calvino en la botànica i aquest període històric). Originari de Normandia, va estudiar medicina a Montpeller (que havia estat del rei de Mallorca, ai las) i es va acabar instal·lant a Lió. Allà va publicar, al 1586, el primer gran tractat botànic modern, titulat Historia generalis plantarum. Que és al mateix temps una lliçó de com ser universal des del teu redol: lluny de ser una enciclopèdia de totes les plantes conegudes en un món que eixamplava vertiginosament les fronteres del coneixement, aquest llibre representa una flora local detallada, exhaustiva, monumental. Perquè abans de voler entendre la vegetació del planeta sencer, convé conèixer les espècies que tens més a prop. No fos cas que perdessis l’oportunitat de trobar-hi meravelles!


Aquest és el cas del pom de moro, que és realment una meravella al nostre abast. Pot créixer damunt una gran varietat de sòls, en indrets oberts, però no pot prosperar ni a les zones àrides i a aquelles altres que són plujoses. Troba un ambient adequat prop de les riberes de la Mediterrània occidental i central... i enlloc més. Aquesta distribució és sorprenentment restringida per a una planta ruderal. En efecte, la gran majoria de les espècies que en diem així es troben al llarg d’enormes regions, degut a les seves capacitats de dispersió i colonització. De fet, ruderal és quasi sinònim d’invasor... però no sempre, i aquesta és l’excepció: el pom de moro només ha estat introduït amb èxit a un sol indret, francament inesperat, que és a la remota illa de Tasmània, al sud-est d’Austràlia. I encara de manera prou puntual i minsa.

Ah, ens havíem deixat el tema amarg: és que el pom de moro és comestible, encara que menys apreciat que altres compostes ruderals, perquè l’arrel o les fulles crues són, efectivament, amargants. Així i tot, és ben present a les tradicions culinàries de diferents indrets de la Mediterrània. A Menorca hi ha qui la posa a l’amanida, i també com un ingredient per a les coquetes. Després d’un bull breu, i en combinació amb altres herbes salvatges (sobretot borratja i lletsó), el scenadiau (literalment, espantadimoni) o bellommu aporta un contrast gustatiu al prebuggiún, una salsa típica de la cuina de la Ligúria. A l’extrem oriental d’aquesta regió, però, es fregeix per farcir els raviolis anomenats gattafin. A l’Umbria, a més, les fulles del grugnole o catecacchia serveixen per fer una infusió digestiva; l’arrel s’aprofita igualment, i les poncelles es conserven com les tàperes. A la costa de la Toscana, les fulles crues i la infusió de l’amarago o  boccione maggiore també són apreciades. En canvi, a Sicília la scursunera giarna es consumeix cuita: fregida, o en truites i mandonguilles de carn o de verdures.

A l’Aspromonte, les altes muntanyes de Calàbria, on encara es parla en grecànic (descendent directe del grec arribat al segle VIII a. C. a la que fou anomenada Magna Grècia), hom en diu z´uccho. Aquest és el mateix nom que reben allà les diferents espècies de lletsons (del gènere Sonchus), que de fet s’assemblen en la forma i el gust de les fulles. Amb altres herbes salvatges bullides, se’n fa la chòrta vramena, trempada amb oli d’oliva i llimona. A la cuina grega (de la Grècia pròpiament dita), aquesta espècie no hi arriba, però les diferents versions de la xorta, sempre amb el seu toc d’herbes amargants, es consideren un dels motius per a la salut i longevitat dels habitants de Creta i altres illes.

Tanta afició per una herba de gust estrany té un fonament científicament provat: el pom de moro conté concentracions elevades de beta-carotè, vitamines A i E, calci, ferro i potassi. També ha demostrat tenir una gran capacitat antioxidant, és ric en fibra i proteïnes, i es considera diürètic, digestiu i tònic. Les virtuts d’aquesta planteta no acaben aquí, perquè s’empra com a remei per als problemes del tracte digestiu. S’ha comprovat que l’oli essencial (obtingut per hidrodestil·lació) té propietats antibacterianes interessants: en són especialment sensibles els bacteris gramnegatius. Entre aquests hi ha Helicobacter pylori, responsable de les úlceres gàstriques, i també Salmonella typhimuris, que és l’agent causant de la salmonel·losi, una infecció intestinal molt greu.

Qui comparteix la passió pel pom de moro són els insectes que troben aliment abundós a les seves flors. A banda de dípters i himenòpters, les flors llampants sempre hostatgen una varietat notable d’escarabats florícoles. Tots aquests animalons hi arriben atrets pel poderós senyal que són els capítols de groc cridaner, i hi van per treure’n profit; però des del punt de vista de la planta els visitants són allà perquè s’impregnin de pol·len i el duguin a les flors d’un altre individu. Un intercanvi indestriable: la menjua terrenal a canvi de l’eros vegetal. A fi de comptes, no anàvem tan errats amb el nostre ethos...

Per poc que hi pensem, ens acabarà assetjant un dubte existencial: si tenim una planta pròpia i exclusiva d’aquest costat del Mare Nostrum, que és una joia resplendent i que és facilíssima de cuidar i propagar... per què no s’utilitza per enjardinar, de la manera més econòmica i alhora més fantàstica, els vorals i les rotondes de les nostres carreteres? Mal d’entendre... O serà que per arribar a la simplicitat cal assolir una certa elegància amb els doblers públics? Hom podria adduir que diversos virus que ataquen plantes cultivades poden parasitar també aquesta, la qual podria actuar com a reservori de la infecció. El risc, però, sembla molt petit. I en canvi, la glòria d’aquestes flors és un valor per a qualsevol tros de terra. El fet és que no hi ha excusa que valgui. Sobretot si tenim present que al nord d’Europa es venen les llavors del pom de moro, apreciada com a planta ornamental. Fins i tot, en anglès en diuen golden fleece, en recordança del velló d’or que el mític Jàson i els seus heroics companys van anar a cercar, a bord del vaixell Argos, fins als confins del món conegut, a la llunyana Còlquida. De vegades necessitem que algú de fora ens faci copsar el valor immens del que tenim a la porta de casa...

I dels ideals renaixentistes, què ens queda? Oh, el pom de moro ens ho diu ben clar: ningú no pot triar el lloc on neix, ni pot evitar créixer en un erm, o fins i tot entre deixalles abandonades... però tens dintre teu la capacitat per florir esplèndidament, per omplir de bellesa el teu entorn i canviar així el món. Descobrint aquesta flor magnífica et pots sentir un més dels valents argonautes. Sense abandonar mai la senzillesa, amb elegància.



Cristian Ruiz Altaba

Servei d’Educació Ambiental