divendres, 20 de febrer del 2015

Trobada de coordinadors ambientals a Eivissa

El Servei d'Educació Ambiental a Eivissa va realitzar una trobada de coordinadors ambientals dels centres educatius d'Eivissa i Formentera que participen al Programa de Centres Ecoambientals, els dies 21 i 22 de gener i 18 de febrer al CEIP Can Cantó.

L'objectiu de reunir els coordinadors ambientals era establir una comunicació per tal de: conèixer-se, compartir experiències, activitats, inquietuds i dificultats en la seva tasca de coordinar un projecte ambiental de centre.

La trobada dels dies 21 de gener i 18 de febrer estava dirigida als coordinadors ambientals dels centres d'infantil i primària, en la qual es varen tractar les següents temàtiques:

  • Hort, compostatge, granja.
  • Residus. Estratègies de: patis nets, ecoaula, activitats de reducció, reutilització i reciclatge.
  • Consum responsable. Estratègies de: mercadets d'intercanvi, activitats a l'aula, projectes d'alimentació.
  • Biodiversitat.
  • Aigua.

La dinàmica de grup va ser similar a la d'un fòrum: els assistents anaven comentant com desenvolupaven aquestos temes als seus centres, els recursos emprats, els resultats, les dificultats, etc. mentrestant la resta prenia nota d'aquelles idees o estratègies que eren del seu interès.

Hi assistiren: CEIP Balansat, CEIP Buscastell, CEIP Can Guerxo, CEIP Cervantes, CEIP l'Urgell, CEIP s'Olivera, CEIP Torres de Balàfia, CEIP Vénda d'Arabí, CEIP Sant Antoni, CC Santíssima Trinitat, CEIP Can Cantó, CEIP Puig d'en Valls, CEIP Guillem de Montgrí, CEIP Santa Agnès, CEIP Labritja i CEIP Can Coix.




Per altra banda, la trobada del dia 22 de gener anava dirigida als coordinadors ambientals dels centres de secundària. Seguint la mateixa dinàmica, les temàtiques tractades foren, entre d'altres:

  • Residus. Estratègies de reutilització de llibres de text, patis nets, ecoaula, mercadets d'intercanvi.
  • Mobilitat. Estratègies de mobilitat per al professorat i per a l’alumnat.
  • Aigua
  • Energia
  • Contaminació acústica
Hi assistiren: IES Isidor Macabich, IES Algarb, IES Quartó de Portmany, CC Santíssima Trinitat, IES sa Blanca Dona, IES sa Colomina i CC Nostra Senyora de Consolació.

La valoració general dels assistents a aquesta trobada ha estat molt positiva, principalment perquè han tingut l'oportunitat de conèixer els companys que desenvolupen la mateixa feina i agafar noves idees i estratègies pels projectes ambientals dels seus centres.

Des del Servei d'Educació Ambiental d'Eivissa es valora molt positivament l'interès que han mostrat els centres educatius a participar en aquestes trobades, així com la seva assistència fora de l'horari lectiu, i la gentilesa de compartir i intercanviar les seves experiències i activitats amb la resta de companys.


divendres, 13 de febrer del 2015

Petit recull sobre contaminació acústica

No són gaire els centres educatius que treballen el tema de la contaminació acústica; per això, traçarem algunes pinzellades d'informació que poden ser útils a aquelles escoles que vulguin començar a tractar-ho.

Els sons són una part molt important del nostre paisatge. Gràcies als sons rebem molta informació del medi en què vivim i podem comunicar-nos amb els altres. Però aquests sons poden ser excessius o molests, i llavors és quan parlam de renou i de contaminació acústica. Si bé el renou no s'acumula ni es manté en el temps, com fan altres contaminants, sí que afecta la qualitat ambiental.

Tots feim renou en l'activitat quotidiana: tossim, parlam en veu alta, posam música, tenim cans que lladren, empram electrodomèstics i vehicles... A les ciutats el 80% del renou és degut al trànsit rodat (embussos, clàxons, tubs d'escapament mal insonoritzats...), i també són importants les sirenes, les obres, les activitats d'oci (bars, discoteques, concerts...), el trànsit aeri i ferrocarrils, o la maquinària industrial.

El que per a nosaltres pot ser un so sense importància, pot representar una molèstia per a una altra persona. El renou fins i tot pot provocar problemes a la salut. D'aquí la necessitat de conscienciar la gent dels problemes de la contaminació acústica.

MESURA DEL RENOU I NIVELLS ACCEPTABLES

El so es mesura en decibels (dB). Encara que varia d'una persona a l'altra, s'accepta que el llindar d'audició està als 0 dB, i que a partir dels 130 dB apareix el llindar de dolor. L'escala decibèlica no és lineal sinó logarítmica, per això un augment només de 3-10 dB pot duplicar el soroll. En aquest gràfic de la Universitat de Barcelona es representen els decibels amb exemples de situacions que els generen:
Font: www.ub.edu

Hi ha factors que poden fer un soroll més o menys molest, com poden ser: la durada, intensitat i freqüència del so, l'hora del dia, si el fas tu o un altre, si necessites concentració, si estàs acostumat a aquell so, si hi ha renou de fons...

Les autoritats sanitàries i ambientals defineixen diferents nivells de renou tolerables, depenent de la zona, moment del dia, durada del so... Com a valor orientatiu, podem considerar el nivell de confort acústic en els 55 dB per a exteriors, i entre 30 i 45 dB en interiors (usos residencials, hospitalaris, educatius i culturals). El límit superior desitjable estaria en els 65-70 dB. Per damunt d'aquest nivell, el so resulta perjudicial per al descans i la comunicació.

A més, una exposició prolongada a un renou excessiu, o una exposició puntual a un so molt intens, pot provocar danys a la salut, a mig o llarg termini. Podem tenir pèrdues temporals de la capacitat auditiva, lesions a l'oïda, pèrdua del sentit de l'equilibri o sordesa. Altres problemes no auditius poden ser mals de cap, insomni, estrès, irritabilitat, fatiga, falta d'atenció i de concentració, etc.

Una forma de conscienciar i aprendre sobre el renou, és mesurant-lo durant un temps determinat i comparant-lo amb els nivells recomanats. Els equips utilitzats per mesurar el renou s'anomenen sonòmetres. En general són aparells fàcils d'usar i barats. Per a mesures oficials, els sonòmetres han d'estar homologats i calibrats. Ara bé, si el que volem és utilitzar-lo amb fins educatius, per mostrar als nostres alumnes el renou que feim, ens bastarà amb alguna aplicació mòbil per mesurar els decibels, n'hi ha diverses i són gratuïtes. 



LA NORMATIVA

Existeix normativa europea, estatal i autonòmica que posa les bases per protegir les persones, els béns i el medi ambient contra el renou ambiental. La Llei 1/2007, contra la contaminació acústica de les Illes Balears estableix que correspon a cada ajuntament aprovar les respectives ordenances municipals de protecció contra la contaminació acústica. També els correspon l'establiment de mesures preventives i correctores de la contaminació acústica, la vigilància i la potestat sancionadora. A més, han d'elaborar un pla acústic que inclogui un mapa de renou, això vol dir que han de delimitar el seu territori per àrees segons la qualitat acústica que necessita, depenent de si és una àrea residencial, industrial, d'ús recreatiu i d'espectacles, etc. I a cada àrea se li assigna un límit màxim de renou, que ve regulat per la normativa autonòmica, però els ajuntaments poden posar límits més restrictius. Per tant, per saber el màxim legal de renou a un lloc, s'ha de consultar l'ordenança municipal corresponent.

Font: Ajuntament de Granollers


BONES PRÀCTIQUES

Hi ha moltes coses que podem fer per reduir el nostre renou, respectant així la gent que ens envolta i preservant els sons naturals de l'entorn. Alguns exemples:
  • Fer els renous inevitables, així com engegar electrodomèstics que fan renou, fora dels horaris de descans.
  • Evitar els cops de porta, els cops a terra o a les parets i els crits.
  • Educar els animals domèstics perquè els seus renous no molestin els vesins, tant a l'interior com a l'exterior, en especial durant la nit.
  • Controlar el volum del televisor i dels aparells de música de casa i del cotxe de forma que no destorbin la tranquil·litat dels veïns.
  • Insonoritzar els espais on feim activitats renoueres (màquines, instruments musicals...), aïllar les finestres.
  • Evitar treure el nostre vehicle sempre que sigui possible, prioritzant el transport públic, la bicicleta o anar a peu.
  • Mantenir l'estat dels vehicles i controlar el seu renou. En el cas de motocicletes, revisar el tub d'escapament.
  • Evitar una conducció brusca, amb accelerades innecessàries.
  • Usar el clàxon només quan sigui ben justificat.
  • Aturar el motor si hem d'estar més de dos minuts aturats.
  • No tirar el vidre als contenidors en horari de descans.
  • Facem el màxim de silenci a les zones properes a hospitals, residències i espais educatius.
  • Evitem el renou i els aparells de música quan anam d'excursió a un espai natural, els animals i la resta de visitants ho agrairan. 

PER AMPLIAR INFORMACIÓ

  • Guia Sons i Sorolls de l'Ajuntament de Barcelona. El més destacat d'aquesta completa guia són les múltiples activitats proposades relacionades amb el so i el renou, per a alumnes de diferents edats.
  • La contaminació acústica no només afecta als humans. Els animals que més es veuen perjudicats pel renou són els mamífers marins. Educaixa proposa dos materials per tractar els efectes de la contaminació acústica als cetacis:




dijous, 5 de febrer del 2015

La campanya SOS peix


SOS peix és una campanya que té per objectiu sensibilitzar i informar sobre les amenaces dels mars i oceans, i promoure un consum responsable de peix i marisc, com a eina per prevenir la sobrepesca i sobreexplotació dels mars.


En el marc d'aquesta campanya, es va elaborar un recurs educatiu molt interessant per a alumnes d'entre 6 i 10 anys, que apropa els alumnes a la biodiversitat marina i els problemes que els afecten. A la seva pàgina web www.sospeix.org podeu trobar el material per a l'alumne i per al mestre.

SOSpeix és una iniciativa de l'Associació de Naturalistes de Girona (ANG) i Institució Alt Empordanesa per a l'Estudi i Defensa de la Natura (IAEDEN) - Salvem l'Empordà.