Per començar a sembrar les nostres hortalisses, l'opció més còmoda és comprar el planter ja fet (petites plantes a punt per sembrar), però també podem començar des de la sembra de la llavor. Que emprem un sistema o l'altre depèn de l'espècie i de la disponibilitat que tenguem. Avui vos animam a guardar i a utilitzar les vostres llavors per a l'hort de l'any que ve.
En primer lloc, és molt educatiu i gratificant poder mostrar als alumnes tot el procés reproductiu de la planta des de la sembra de la llavor fins a l'obtenció del fruit.
Per altra part, si tenim la nostra llavor, ja no l'hem de comprar! A més de l'avantatge econòmic que suposa, eliminam la dependència exterior i som més autosuficients. Els productors de llavors comercials normalment creen plantes híbrides estèrils (fan fruit però les seves llavors no són útils) i així hem de comprar la llavor cada any. Aquest és un problema de l'agricultura molt important a escala mundial (dependència dels agricultors cap a les multinacionals, pèrdua de biodiversitat cultivada, etc.)
Si a més de produir la nostra llavor, ho feim de varietats autòctones, estarem preservant uns cultius ben adaptats al nostre clima, més resistents i amb menys requeriments d'aigua, que centenars de generacions de pagesos han anat seleccionant per les seves característiques i guardant la llavor per a l'any següent.
En aquesta publicació de l'Ajuntament de Madrid,
Recoge tus propias semillas, trobareu un resum de les coses més importants a tenir en compte sobre la recol·lecció de llavors i bibliografia relacionada.
Quines llavors seleccionam i com
Un cop ens hem decidit a guardar llavors, hem de saber quines triar. Seleccionarem el fruit que tengui els caràcters més interessants: mida adequada, bon creixement, floració tardana (en els enciams), o que tengui els caràcters més representatius de la varietat.
Convé triar llavors de fruits diferents de plantes diferents, per preservar la variabilitat necessària per adaptar-se a diferents condicions, especialment per a carabasses i melons.
Les llavors s'han de recollir quan són ben madures. Això coincideix normalment amb la maduració del fruit. Un cop hem recollit les llavors, les hem de guardar fins la pròxima època de sembra. Primer les hem de rentar per eliminar restes de fulles, polpa, etc., Eixugar-les molt bé en paper absorbent, i posar-les en un recipient etiquetat, millor que no sigui de plàstic. És molt important que no tenguin gens d'humitat per una bona conservació, i que estiguin a un lloc fresc i ombrejat.
Hi ha bibliografia abundant sobre reproducció vegetal, on podreu aprofundir en la matèria i consultar les especificitats de les diferents hortalisses (el millor moment per recollir les llavors, si necessiten algun rentat o forma de conservació específic, quants anys de viabilitat solen tenir les llavors, etc.). Algunes guies que podreu trobar en línia són:
Els híbrids
El principal inconvenient de produir la nostra llavor és la hibridació de varietats. En línies generals, un híbrid és el resultat del creuament entre dues varietats de la mateixa espècie (o manco freqüent, entre dues espècies properes). És a dir, que una flor femenina és fecundada pel pol·len d'una varietat diferent, i dóna lloc a un fruit normal, però que conté llavors híbrides. Si utilitzam aquestes llavors a la temporada següent, donaran lloc a plantes diferents a les de l'any anterior i diferents entre sí.
Les plantes que tenen menys probabilitats d'hibridar-se són: l'enciam, l'escarola, el gira-sol, la tomàtiga, l'albergínia, el pèsol, la llentia, la fava, les mongetes, el ciuró, la civada, el blat, l'ordi... ja sigui perquè les flors s'autopol·linitzen quasi al 100%, o per altres motius.
En canvi, les plantes que tenen una elevada pol·linització creuada per insectes, la hibridació és molt probable. Per exemple, les crucíferes (col, colflori, bròquil, nap, rave...), les bledes, la remolatxa, les cucurbitàcies (carabassa, carabassó, meló, síndria, cogombre), la ceba, el porro, el blat de moro, el julivert, l'api i la pastanaga. Es poden hibridar varietats i espècies semblants, fins i tot amb varietats silvestres com en el cas de la carxofera.
Això és el que es refereix a la hibridació natural. Els
híbrids "industrials" s'idearen per obtenir varietats amb una mescla de característiques avantatjoses (major mida, més resistents a la sequera, resistents a un herbicida concret, etc.) Sabrem que són híbrids perquè a l'etiqueta posa "F1". Aquestes llavors, igual que els híbrids naturals, només les podrem utilitzar el primer cop, la següent generació ja no ens serveix perquè les característiques no es mantenen en els descendents. Per tant, haurem de comprar de nou la llavor i, com hem dit, ens fa dependents.
Per això l'agricultura ecològica i tradicional impulsen la producció de llavors pròpies, la conservació de varietats locals i l'intercanvi de llavors entre agricultors per millorar la biodiversitat.
La hibridació pot ser un contratemps important per als agricultors professionals, ja que necessiten unes garanties de producció per a l'any següent. Però en el cas d'un hort familiar o escolar, ens podem permetre el risc de la hibridació! Què ens pot passar? Potser ens sortiran fruits diferents als de l'any anterior, però fins i tot pot passar que siguin millors! Pensau que l'agricultura ha anat evolucionant així, a base de proves i evolució dels cultius, fa més de 10.000 anys.
Per tot això vos animam a fer la vostra llavor per a l'hort de l'escola.
A les webs recomanades més amunt hi ha informació de com obtenir llavors útils de les espècies que fan pol·linització creuada. També a aquesta
guia de varietats locals de Menorca, explica el risc d'hibridació de diferents hortalisses típiques de Menorca, i com es pot evitar per poder guardar la llavor.
On obtenir les llavors
Si hem comprat planter, millor no guardeu la llavor de les plantes resultants, ja que la majoria de vegades són híbrids especialment dissenyats per no poder-ne conservar la llavor. Per començar, demanau llavor a un pagès o a la cooperativa agrícola de confiança. També hi ha entitats que es dediquen a la conservació de varietats locals, que vos poden subministrar determinades llavors. Aquestes són les més importants a les Balears:
APAEM (Associació de Productors d'Agricultura Ecològica de Menorca). Tenen un banc de llavors.
IRFAP (Institut de Recerca i Formació Agrària i Pesquera, de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient i Territori). Tenen un banc de llavors creat amb la finalitat de conservar llavors de varietats locals d'espècies hortícoles, cereals i llegums de les Illes Balears.
Jardí Botànic de Sóller. Tenen un banc de llavors, principalment d'espècies mediterrànies amenaçades. Tot i que no tenen espècies hortícoles, ens poden servir per amb finalitats ornamentals.
