Guia PRADO: fer sostenible el currículum de l’educació secundària

Des de l’aprovació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible per les Nacions Unides al 2015, s’han publicat molts materials per donar-los a conèixer. La Guia PRADO és un llibre en format digital, resultat de posar en comú les experiències de les autores, des de fa anys compromeses amb la innovació docent per afrontar el repte de la sostenibilitat.

Aquest treball ofereix una visió panoràmica de cada un dels 17 ODS i es recull en cada cas, de forma sintètica, informació procedent d’organismes internacionals i fonts primàries. A més, es relacionen les problemàtiques dels ODS amb els continguts de les assignatures del currículum bàsic de l’educació secundària i s’ofereix un ventall d’activitats formatives per facilitar el coneixement dels ODS i refermar en els es estudiants les competències en sostenibilitat que, segons la UNESCO, són: pensament sistèmic, anàlisi crítica, presa de decisions col·laborativa i responsabilitat amb les generacions presents i futures.

Accediu a la Guia PRADO a través d’aquest enllaç: http://catedraunescoeads.es/?page_id=379

Educaclima: educació ambiental també des de casa

La plataforma educativa online Educaclima ha publicat una sèrie de “reptes” i “reflexions” perquè l’alumnat pugui seguir treballant des de casa, de forma senzilla i divertida, aspectes com el canvi climàtic i la sostenibilitat, la petjada de carboni, l’eficiència a la llar o el consum responsable.

Us animam a visitar-la: https://educaclima.com/quedateencasa-sostenible/

“Earth School”, iniciativa educativa en temps de pandèmia

En aquests dies en què milions d’estudiants no poden anar a escola, el PNUMA ha llençat Earth School, una plataforma educativa en línia que incorpora continguts gratuïts relacionats amb la natura i el medi ambient, per a estudiants de totes les edats, pares i mestres que actualment es troben a casa a causa de l’estat d’alarma. Es vol contribuir d’aquesta manera a mantenir-nos connectats amb el món exterior mitjançant activitats i continguts molt propers a la vida quotidiana, com per exemple descobrir l’aigua que bevem, la camiseta que duim o els aliments del nostre plat.

L’objectiu és contribuir a comprendre millor el medi ambient, com depenem del nostre planeta i com podem contribuir a protegir-lo.

Cada dia laboral entre el Dia de la Terra (22 d’abril) i el Dia Mundial del Medi Ambient (5 de juny), s’inclou una nova “aventura”, que inclou un vídeo curt de plantejament i descobriment del tema, un qüestionari, combinats amb diferents recursos d’aprenentatge, seleccionats amb cura per experts ambientals, i fòrums de participació entre estudiants.

Aquí teniu un exemple dels vídeos:

L'enllaç a Earth School: https://ed.ted.com/earth-school

Idees per treballar la problemàtica del coronavirus des de l'educació ecosocial.

Mitjançant ESenRED, la xarxa estatal de xarxes de centres educatius sostenibles no universitaris promoguts per iniciatives d'administracions públiques, ens ha arribat la proposta oberta de JoseManu Gutierrez Bastida per tal de treballar la problemàtica del coronavirus des de l'eduació ecosocial. Inclou tota una sèrie de recursos que ens poden ser molt útils.
Trobareu aquesta proposta al següent enllaç educacionambiental26.com/2020/03/12/

                                JoseManu Gutierrez Bastida en una intervenció pública recent.

Més recursos per treballar els ODS

Posem-nos les piles amb els Objectius per al Desenvolupament Sostenible.

Si el mes passat parlàvem dels materials didàctics elaborats pel Ministeri d'Educació, avui volem donar a conèixer dos recursos més sobre el tema, ambdós en castellà.

El primer és el conte de na Frieda, elaborat pel Centre d'Informació de l'ONU de Namíbia, dirigit a alumnes de 3 a 11 anys. Podeu descarregar-lo aquí: https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/2018/12/frieda-el-mensaje-universal-de-los-objetivos-de-desarrollo-sostenible/

El segon ha estat elaborat per UNESCO Etxea (Centre de la UNESCO del País Basc). Es tracta d'una unitat didàctica per a 1r i 2n d'ESO. Conté una fitxa per a cada ODS, tot i que encara no estan totes penjades. Podeu consultar-ho aquí: http://www.unescoetxea.org/base/lan-arloak.php?id_atala=16&id_azpiatala=13155&hizk=es&id_kont=13196

Objectius per al Desenvolupament Sostenible (ODS): recursos educatius

El Ministeri d'Educació, Cultura i Esports, mitjançant un procés col·laboratiu de docents, va publicar aquests materials didàctics del projecte "El desafío de los ODS en secundaria". La ONU va aprovar l'any 2015 l'Agenda sobre el Desenvolupament Sostenible, que compta amb 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible, que inclouen des de l'eliminació de la pobresa fins a la lluita contra el canvi climàtic, l'educació, la igualtat de gènere, la defensa del medi ambient... Els materials d'aquesta publicació van dirigits a secundària. Comencen amb un còmic i van seguits de propostes educatives per a cadascun dels ODS. Més informació i descàrregues aquí.

Aulas LIBERA

En aquesta ocasió volem donar-vos a conèixer el llançament del projecte educatiu "Aulas LIBERA", creat per l'ONG SEO/Birdlife en aliança amb Ecoembes. Es tracta d'una proposta de treball a llarg termini per a grups de 5è i 6è i ESO.

S'ofereix a tots els centres educatius que hi vulguin participar un projecte ple de conscienciació, joc i amor a la natura, per ajudar les noves generacions a comprendre la importància de mantenir els entorns naturals nets, i que malgrat el fems que s'hi troba no sigui seu, sí és seu el problema i el de tots.

El primer any consta de tres etapes de duració variable segons el temps disponible:

1. APRÈN, per adquirir els coneixements bàsics sobre el fems a la natura a través del joc.

2. IDENTIFICA, per actuar sobre el terreny, on un monitor acompanyarà gratuïtament la classe a descobrir de primera mà el problema del fems a l'entorn proper mitjançant l'aplicació de la ciència ciutadana.

3. SOLUCIONA, per posar a prova les idees de la classe per solucionar el problema. Les aules participants que proposin solucions, poden optar a sortejos i concursos.

A la pàgina web del projecte es troben, a disposició de tots els centres acadèmics, eines útils, materials gratuïts i informació necessària per convertir una classe en una Aula LIBERA. De moment tots els materials són en castellà, però s'està valorant la traducció en funció de la demanda.

Animam tots els docents a entrar a www.proyectolibera.org/aulas-libera/ i registrar-se per conèixer tots els detalls d'aquest interessant repte.

Papallones i més

Una recerca per internet de vegades ens aporta més confusió que llum, per això està bé conèixer l'existència de recursos fiables i de qualitat, que ens poden ser útils a la nostra feina. En aquest cas parlarem de recursos nous sobre papallones i altres insectes.

En aquest vídeo de només 10 minuts es mostra la metamorfosi d'una papallona que molts haureu vist al nostre camp:


 

A la pàgina web Papaions de Mallorca hi ha àmplia informació sobre els papaions o papallones nocturnes de Mallorca. El projecte ha estat dissenyat i dut a terme des de l'associació TAIB (Treballam per s'Albufera i les Illes Balears), format per científics i voluntaris i amb la col·laboració de l'equip del parc natural de s'Albufera de Mallorca, gràcies a les dades recollides durant dècades de treball de camp en aquest espai.

I un recurs nou de trinca: la web dels Pol·linitzadors de les Illes Balears, http://polinib.info/. En aquesta pàgina no només s'hi troben papallones, sinó una gran diversitat de pol·linitzadors que visiten les flors de les nostres illes. Es troba informació detallada de cadascun d'ells, la seva importància i les seves amenaces. Es tracta d'una base de dades que cataloga quasi 8.000 interaccions entre unes 500 espècies d'insectes i 200 de plantes. Inclou fotografies de qualitat, i permet que el públic pugui aportar fotografies de les interaccions insecte-planta que observi. És un projecte de la Direcció General de Recerca i Innovació i l'IMEDEA.


 
A més, juntament amb la presentació d'aquesta web, s'ha editat un pòster sobre les abelles, que pot ser útil als centres educatius. Més informació


I parlant de pol·linitzadors, existeix una aplicació de mòbil anomenada Polinizapp, creada pel CSIC, IMEDEA Balears entre d'altres, que és un joc de simulació que et converteix en un insecte pol·linitzador, que ha d'anar de flor en flor superant els obstacles i amenaces. Sona bé, no? Vegeu-ne més a la web del CENEAM.

El que no s’ha de tirar al vàter

Un petit gest aparentment inofensiu, com és tirar una tovalloleta humida o un bastonet d’orelles pel vàter, s’ha tornat un problema ambiental important al que no hem d'aclucar els ulls.

Hi ha problemes dels quals podem culpar l’administració, les multinacionals o els països menys desenvolupats... però en aquest cas la culpa és dels ciutadans. En el cas de l’educació, és especialment important el paper de les escoles d’infantil on s’utilitzen tovalloletes humides i bolquers, a les quals demanam que posin atenció a aquesta informació.

El vàter no és una paperera. Segur que heu sentit o llegit aquesta frase. L’únic que s’ha de tirar dins l’excusat és el que surt del cos i el paper higiènic. Tovalloletes humides, bolquers, compreses, tampons i aplicadors, preservatius, blísters de medicaments, discos de desmaquillar, bastonets d’orelles, maquinetes d’afaitar, fil dental, restes de menjar, xiclets, llosques... Tot això no s’hi pot tirar, sinó que ha d’anar a la bossa del fems i a les instal·lacions de tractament de residus adequades. A uns ens semblarà una cosa lògica, però es veu que per a uns altres no ho és tant, vista la quantitat diària que arriba a les depuradores i a la vorera de la mar (procedent de vaixells i de les mateixes depuradores).

Estam davant un problema ambiental relativament nou, perquè molts d’aquests productes s'han generalitzat fa pocs anys. En el cas de les tovalloletes, els fabricants han trobat un negoci emergent i l’estan explotant al màxim: als 43 milions de paquets per a bebès venuts a Espanya al 2014, s’han de sumar les tovalloletes desmaquilladores, per a la higiene íntima, per netejar les ulleres, per netejar vidres i mobles, per als nins que aprenen a anar sols al vàter, per desinfectar el WC...

Maldament a l'envàs s'indiqui que es poden tirar al WC, no s'ha de fer mai.

 

El que passa amb aquests residus és que no es dissolen en l’aigua, com fan el paper higiènic o els excrements, o almanco no es desfan suficientment ràpid. Malgrat un objecte estigui fabricat amb material biodegradable, com pot ser una tovalloleta humida o un tampó, fets de cotó o cel·lulosa, pot tardar mesos a degradar-se. Mentrestant, generen problemes a tres nivells:

• Embussos a les canonades, tant dels nostres edificis com al clavegueram, provocant desbordaments d’aigües fecals a llars i carrers.
• Sobrecàrrega i costoses avaries a les depuradores.
• Contaminació marina, perquè les depuradores, quan tenen una avaria o no donen a l’abast, aboquen l’aigua residual que va a parar a la mar, a més dels vaixells que no fan una correcta gestió dels residus.

Per tant, estam parlant per una banda de problemes ambientals i paisatgístics, per acumulació de fems a la costa, i de problemes sanitaris i econòmics. Per exemple en el cas del País Basc, s’estima que al 2015 es varen llençar al vàter 2.400 tones de tovalloletes humides que costaren un milió d’euros en reparacions. A Nova York, en els cinc darrers anys les tovalloletes humides han causat unes despeses de sanejament innecessàries de 18 milions de dòlars!

A més, les restes de cuina (menjar, olis, xiclets), els medicaments caducats, productes químics diversos... a més de dificultar la depuració de l’aigua, contaminen l’ambient i provoquen males olors i plagues a les clavegueres.

A tot això hem d’afegir el consum innecessari d’aigua de cada vegada que buidam la cisterna per desfer-nos de residus.

Què podem fer per posar-hi remei? La solució és ben evident:

• En primer lloc, evitar les tovalloletes humides al màxim i cercar alternatives. El paper higiènic, els draps de tela, l’aigua i el sabó són més ecològics, econòmics i higiènics i amb menys productes químics innecessaris.
• Si usam tovalloletes humides (per a la higiene d’infants petits a les escoles, o de qualsevol altre tipus), mai les tirarem per l’inodor, malgrat el fabricant ens asseguri que ho podem fer.
• Sempre hi ha d'haver un poal de fems al bany (amb tapadora i bossa) per tirar-hi tots els residus de bany, per evitar l’excusa de la peresa i que algú acabi emprant el vàter de paperera.

Recorda sempre que el vàter no és un poal de fems, i el que hi llençam inadequadament no desapareix, sinó que acabarà provocant problemes a un altre lloc.


Més informació:

- Vídeo de l’OCU (Organització de Consumidors i Usuaris) que explica el motiu perquè és negatiu llençar tovalloletes al WC, i la diferència de biodegradabilitat d’aquestes amb el paper higiènic.




- Campanya de l’Agencia Vasca del Agua “No alimentes al monstruo”  

- Entrada al Blog Hogares Verdes, seguida dels punts de vista dels lectors en uns comentaris ben interessants.

- Por los agujeros de casa, material elaborat per la Fundación Ecología y Desarrollo, en el marc del projecte “Zaragoza, ciudad ahorradora de agua”. Inclou una Guia práctica para reducir los vertidos domésticos y mejorar su calidad, i material didàctic per a l’alumne (6è de primària i ESO) i guia del professorat.

- Imatges dels embussos provocats a la xarxa de sanejament de Huelva al blog i-Ambiente.

Explicar el canvi climàtic

A l’hora d’explicar el tema del canvi climàtic, es podria caure en l’error de tractar-lo com una curiositat científica més, reclosa a les assignatures de ciències, com si fos un fenomen llunyà que no ens afecta (el que podríem anomenar perspectiva indiferent). Un altre enfocament equivocat és la culpabilització i la por per una catàstrofe que hem de suportar impassibles (o perspectiva depriment).

L’educació ambiental ha de cercar una visió que fomenti el coneixement del canvi climàtic i alhora la responsabilitat d’actuar. És a dir, una perspectiva responsable, que ens faci conèixer el fenomen, les seves causes, les conseqüències i les solucions que podem aportar cadascú de nosaltres. 

Aclarir malentesos 

Un dels primers punts que s’han d’aclarir és la diferència entre temps meteorològic i clima. Els que neguen el canvi climàtic aprofiten la confusió entre els dos conceptes per fer acudits quan hi ha una nevada o onada de fred.

En aquest sentit, el Centro de Recursos Ambientales de Navarra (CRANA) disposa de fitxes d’activitats per a primària i secundària sobre temps, clima i canvi climàtic; tot i que ja té uns anys, ens pot servir d’exemple. 

Un altre escull a superar és la incertesa i el negativisme. Hem de tenir arguments davant les teories que neguen el canvi climàtic, o en neguen la influència humana, i els que opinen que s’hauria d’esperar a actuar a saber-ne més coses. Aquest article en anglès sobre les evidències del canvi climàtic, Six reasons that scientists are sure global warming is happening, del diari digital Times of India, ens pot servir de punt de partida.

Petjada de carboni

Una altra creença que té a veure amb el canvi climàtic és la que relaciona el consum energètic amb el progrés i el benestar. Serà necessari parlar de la petjada de carboni, que quantifica les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle associades als nostres hàbits, i facilita una visió de la mesura en què les nostres decisions repercuteixen en el medi ambient.

Aquí teniu un exemple de calculadora en línia de la petjada de carboni.

El concepte “tona de CO2” és molt abstracte. El document ¿Cuánto es una tonelada de CO2? proposa un problema aritmètic per fer-nos una idea del volum que ocupa una tona de CO2.


Informació actualitzada

Davant un tema tan en boga, la informació de cursos passats, dels llibres i també d’internet, es poden quedar obsolets en pocs anys.

Per conèixer els darrers informes de l’IPCC (Intergovernmental Panel on Climate Change), en aquest enllaç: Climate change 2014. Synthesis report. Fifth assessment report  trobareu l’informe en un format atractiu i entenedor. Trobareu altres documents de síntesi dels informes de l’IPCC al lloc web del MAGRAMA.

Al desembre de 2015 el TERMCAT (Centre de Terminologia de la Llengua Catalana) va publicar una Infografia sobre els termes clau del canvi climàtic en català, amb la corresponent definició: efecte d'hivernacle, petjada de carboni, gasos amb efecte d’hivernacle... A més d’informar-nos de com hem d’expressar correctament alguns termes, ens aporta definicions precises i s’acompanya d’un relat visual explicatiu.

Programes específics i guies didàctiques

A continuació hi ha una llista de guies didàctiques sobre canvi climàtic, que proposen metodologies i activitats per desenvolupar en l’àmbit de l’educació formal i faciliten el l’estudi del canvi climàtic a les aules. Teniu en compte que algunes ja tenen uns anys...

Programa Climántica de la Xunta de Galicia. Hi ha unitats didàctiques per a estudiants de secundària que relacionen el canvi climàtic amb els problemes ambientals globals, seguint un enfocament multidisciplinar. Per a alumnes de primària hi ha recursos amb un caire més lúdic i fantasiós.

A student’s guide to global climate change és un recurs en línia de l'U.S. Environmental Protection Agency, amb informació i materials didàctics perquè els joves i els seus professors puguin treballar el canvi climàtic pel seu compte o a classe. 

Conoce y valora el cambio climático. Propuestas para trabajar en grupo és una guia amb activitats per fer a classe sobre canvi climàtic: quines idees prèvies tenen els alumnes, què és l’Antàrtida o l’Àrtic, el canvi climàtic a casa, a l’escola, al transport, les desigualtats i el canvi climàtic... És un recurs de la Fundación Mapfre, disponible al web del Ministeri de Medi Ambient.

Guía didáctica del programa Kioto Educa de la Junta de Andalucía. Proposa moltes activitats per fer a classe sobre energia, canvi climàtic, mobilitat sostenible...

El canvi climàtic, Guies didàctiques 6, de la Generalitat de Catalunya. Conté: quadern per a l’alumnat i per al professorat.


Frenar el cambio climático, un reto de todos. Material del Gobierno de Aragón amb nombroses propostes d’activitats per tractar el tema del canvi climàtic. Hi ha un quadern de l’alumnat i una guía de l’educador. Es pot utilizar a partir de 3r d’ESO fins a adults.


Altres recursos


Comprender el cambio climático. Fichas de trabajo en el aula del Centre d’Educació Ambiental de la Comunitat Valenciana. Proposa experiments senzills per fer a l’aula per entendre diversos aspectes relacionats amb el canvi climàtic: el desgel, l’augment del nivell de la mar, l’efecte hivernacle, el CO2 i les plantes…

El viaje de Kirima, finançat pel Ministeri de Medi Ambient, és un projecte educatiu per introduir el canvi climàtic a l’educació infantil, de 3 a 6 anys. El punt de partida és un conte disponible en línia, acompanyat d’una guia didàctica, fitxes de treball, un joc, cartells... 

L’exposició El Canvi Climàtic, del Projecte Europeu d’Acció Educativa pel Clima (Clarity), pretén contribuir al coneixement del canvi climàtic, les causes i respostes per fer-li front. Fou elaborada al 2005 i actualitzada al 2012. Està disponible en format autoditable perquè un centre educatiu, associació, ajuntament o qualsevol organització pugui produir la seva pròpia exposició sobre canvi climàtic i mostrar-la al públic. Està disponible en castellà i català. 

El efecto dominó. Dinàmica d’educació ambiental sobre canvi climàtic, elaborat per la Junta de Andalucía. Instruccions i targetes del joc per imprimir.