Debats ambientals 6. L'agricultura ecològica.

Presentam el darrer debat ambiental del curs. En aquesta ocasió proposam un debat sobre agricultura ecològica: l'agricultura del futur serà ecològica o convencional?, com influeix l'activitat agrícola en el medi ambient i en la salut?, quin model d'agricultura pot alimentar la humanitat de manera perdurable?

Trobareu l'activitat completa aquí: 6. Debats ambientals. L'agricultura ecològica (pdf)

Recomanam visitar també l'entrada d'aquest bloc en què començàrem a parlar dels debats, per veure la introducció i el primer tema.

Volem marietes a l'hort

De Lljosemll. Ñciclopedia.

Com molts sabeu, les marietes són uns insectes beneficiosos per a l'hort. Explicarem breument el motiu, i com podem afavorir la presència de marietes al nostre hort.

Per què ens interessen les marietes?

Les marietes, també anomenades poriols, són grans depredadores de pugons. Els pugons (o polls, o àfids) són uns insectes petits que xuclen la saba a molts tipus de plantes, especialment a les parts més tendres.

Un aspecte curiós dels pugons és que, com a conseqüència del que mengen, excreten una melassa, que és molt preuada per les formigues. Per això, a les plantes afectades amb pugó, és fàcil observar-hi formigues que van a la recerca d'aquesta melassa, i fins i tot mouen i protegeixen els pugons. Les formigues i els pugons tenen una relació semblant a un pastor que guarda i muny les seves cabres.

Pugons i formiga.
Foto: Stuart Williams. Creative Commons

Gairebé totes les plantes de l'hort, cítrics, ornamentals, etc. són susceptibles de ser atacades per pugons. Si la planta té molt de pugó, segurament no morirà però es debilitarà i no anirà tan bona com voldríem. Per mantenir a ratlla el pugó al nostre hort, podem utilitzar un dels mètodes més naturals, que és la lluita biològica amb un depredador natural: la marieta.

Les marietes són uns petits escarabats arrodonits. L'espècie més comuna és la Coccinella septempunctata, de color vermell amb punts negres. Són totalment inofensives per als humans però grans depredadores de pugons. La larva del poriol, allargada, de color gris amb punts grocs, és encara més voraç que l'adult.

Poriol a la caça de polls.
Foto: Harold Lloyd. Creative Commons.

Larva de marieta menjant-se un àfid.
Foto: Sanjay Acharya. Creative Commons.

No s'han de confondre les marietes amb altres escarabats petits que podem trobar a l'hort, alguns d'ells perjudicials, com aquests:

Lachnaia sexpunctata. No és una marieta.
S'alimenta de plantes i pot ser perjudicial.
Foto: Alvesgaspar. Creative Commons.

Leptinotarsa decemlineata. Una plaga de la patatera.
Foto: Scott Bauer. Creative Commons.

Què podem fer per tenir poriols a l'hort?

Per tenir marietes al nostre hort, convé que hi hagi vegetació silvestre, encara que sigui només a les voreres de l'hort. A les plantes silvestres es refugiaran poriols i tota casta d'animalons, que contribuiran a tenir el sistema més equilibrat.

Si volem marietes, un aspecte imprescindible és no fumigar, ni l'hort ni prop d'ell.

En el cas que tenguem una plaga de pugó prou important com per aplicar insecticida, donem preferència als productes ecològics: un bon remei és el sabó potàssic o sabó fluix. Trobareu moltes receptes a la xarxa, però el més habitual és diluir una cullerada de sabó fluix per un litre d'aigua teba, amb una cullerada d'alcohol (per disminuir la tensió superficial). Aplicam la mescla amb polvoritzador sobre les parts afectades de la planta, evitant les hores de més sol. És efectiu per polls, aranya roja, cotonet... i altres insectes de cutícula fina.

Una idea original per afavorir les marietes a l'hort, és construir-los una caseta. Sí, sí, una caseta per a poriols. En aquest vídeo de La huertina de Toni veureu com es fa per construir-la. I en aquest altre vídeo, com instal·lar-la. 

Una altra opció que s'ha posat de moda és fer cria de marietes, per després amollar-les a l'hort. Fins i tot hi ha empreses que venen material per a cria de marietes! A un hort ecològic, normalment no serà necessari introduir marietes, apareixeran de forma natural, especialment si hi ha poll. Però si volem fer l'experiment amb alumnes, consultau aquestes webs que us donaran idees. No sembla complicat, si ho provau, contau-nos com ha anat!

http://www.agrohuerto.com/criar-mariquitas-en-casa-catarinas/

http://elhuertodellopez.blogspot.com.es/2015/04/la-mariquita-una-opcion-biologica-de.html?

http://www.botanical-online.com/animales/cria_mariquita.htm

Escola més verda, aire més net

Avui una bona notícia: un estudi científic demostra que la presència de vegetació a les escoles, i a un radi de 50 m al voltant, redueix la contaminació de l'aire al centre, tant a l'interior com al pati. L'estudi se centra en els contaminants procedents del trànsit rodat, per tant és especialment important tenir plantes als centres propers a carrers i carreteres amb trànsit intens.

Per tant, a sembrar s'ha dit!

De I.F.Ramos Merlos, sota llicència Creative Commons

Article científic: Dadvand P, Rivas I, Basagaña X, Alvarez-Pedrerol M, Su J, De Castro Pascual M, Amato F, Jerret M, Querol X, Sunyer J, Nieuwenhuijsen MJ. "The association between greenness and traffic-related air pollution at schools".Sci Total Environ. 6 d'abril de 2015.

Notícia del SINC (Servicio de Información y Noticias Científicas): http://www.agenciasinc.es/Noticias/La-presencia-de-vegetacion-en-las-escuelas-reduce-la-contaminacion-del-aire

Jornada de neteja europea

Segur que més d'una vegada vos heu enrabiat en anar d'excursió a la costa o a la muntanya i trobar el lloc ple de residus. El fems és un problema amb un component cívic i de sensibilització social importantíssim: no es tracta sols de tirar el residu al contenidor corresponent, sinó ja simplement de no abandonar-lo al camp o a la mar!

Per donar visibilitat a aquest problema, la Setmana Europea de la Prevenció de Residus organitza la jornada anual de neteja o "Clean-up day" a tota Europa. Aquesta campanya vol aplegar el màxim d'iniciatives locals per fer net algun racó europeu entre els dies 8 i 10 de maig de 2015.

Amb aquesta iniciativa, es pretén sensibilitzar la població de la quantitat de residus que s'aboquen al medi al seu poble o municipi, i a la vegada prendre part de la solució amb una jornada de neteja.

Animam els centres ecoambientals a participar de la campanya:

• Identifica un lloc proper al centre que necessiti netejar. No us serà difícil: una platja, un camí, un bosc... Demanau a l'ajuntament si cal demanar autorització.
• Tria el dia i forma l'equip que durà a terme l'acció. Prepara els alumnes, explicant-los el motiu i la importància de l'acció que dureu a terme.
• Reuneix el material necessari: amb unes bosses de fems i guants per a tots, pot ser suficient. És interessant que, a la vegada que es neteja, es seleccionin els residus per tipus (vidre, plàstic, i altres).
• Organitza el transport per dur el material arreplegat al punt verd corresponent. Podeu sol·licitar la col·laboració de l'ajuntament (normalment la neteja de camins i platges és de la seva competència).
• Inscriu-te a http://www.ewwr.eu/ca/take_part/lets-clean-up-europe.
• Fes difusió de l'acció, abans (al web http://www.ewwr.eu/ca/communication trobareu cartells per descarregar) i després (fes moltes fotografies!).

Bastants de vosaltres duis a terme alguna jornada de neteja al llarg del curs, com l'IES Felanitx o l'IES Port d'Alcúdia.

En cas que no pugueu fer-ho a la setmana indicada, qualsevol moment serà bo per una activitat com aquesta! 

Un hort més nostre: guardam i sembram les nostres llavors

Per què ens convé tenir les nostres llavors?

Per començar a sembrar les nostres hortalisses, l'opció més còmoda és comprar el planter ja fet (petites plantes a punt per sembrar), però també podem començar des de la sembra de la llavor. Que emprem un sistema o l'altre depèn de l'espècie i de la disponibilitat que tenguem. Avui vos animam a guardar i a utilitzar les vostres llavors per a l'hort de l'any que ve.

En primer lloc, és molt educatiu i gratificant poder mostrar als alumnes tot el procés reproductiu de la planta des de la sembra de la llavor fins a l'obtenció del fruit.

Per altra part, si tenim la nostra llavor, ja no l'hem de comprar! A més de l'avantatge econòmic que suposa, eliminam la dependència exterior i som més autosuficients. Els productors de llavors comercials normalment creen plantes híbrides estèrils (fan fruit però les seves llavors no són útils) i així hem de comprar la llavor cada any. Aquest és un problema de l'agricultura molt important a escala mundial (dependència dels agricultors cap a les multinacionals, pèrdua de biodiversitat cultivada, etc.)

Si a més de produir la nostra llavor, ho feim de varietats autòctones, estarem preservant uns cultius ben adaptats al nostre clima, més resistents i amb menys requeriments d'aigua, que centenars de generacions de pagesos han anat seleccionant per les seves característiques i guardant la llavor per a l'any següent.

En aquesta publicació de l'Ajuntament de Madrid, Recoge tus propias semillas, trobareu un resum de les coses més importants a tenir en compte sobre la recol·lecció de llavors i bibliografia relacionada.

Quines llavors seleccionam i com

Un cop ens hem decidit a guardar llavors, hem de saber quines triar. Seleccionarem el fruit que tengui els caràcters més interessants: mida adequada, bon creixement, floració tardana (en els enciams), o que tengui els caràcters més representatius de la varietat.

Convé triar llavors de fruits diferents de plantes diferents, per preservar la variabilitat necessària per adaptar-se a diferents condicions, especialment per a carabasses i melons.

Les llavors s'han de recollir quan són ben madures. Això coincideix normalment amb la maduració del fruit. Un cop hem recollit les llavors, les hem de guardar fins la pròxima època de sembra. Primer les hem de rentar per eliminar restes de fulles, polpa, etc., Eixugar-les molt bé en paper absorbent, i posar-les en un recipient etiquetat, millor que no sigui de plàstic. És molt important que no tenguin gens d'humitat per una bona conservació, i que estiguin a un lloc fresc i ombrejat.

Hi ha bibliografia abundant sobre reproducció vegetal, on podreu aprofundir en la matèria i consultar les especificitats de les diferents hortalisses (el millor moment per recollir les llavors, si necessiten algun rentat o forma de conservació específic, quants anys de viabilitat solen tenir les llavors, etc.). Algunes guies que podreu trobar en línia són: 

• Guía para la recolección de semillas de los vegetales más comunes
• Semillas y semilleros: Per què hem de fer la nostra llavor, i com fer-ho perquè germinin correctament. 
• Horturbà.com. Conservació de llavors.
• Consells pràctics per a la conservació de llavors, de Les Refardes (Llavors de varietats locals de producció ecològica, Barcelona). 

Els híbrids

El principal inconvenient de produir la nostra llavor és la hibridació de varietats. En línies generals, un híbrid és el resultat del creuament entre dues varietats de la mateixa espècie (o manco freqüent, entre dues espècies properes). És a dir, que una flor femenina és fecundada pel pol·len d'una varietat diferent, i dóna lloc a un fruit normal, però que conté llavors híbrides. Si utilitzam aquestes llavors a la temporada següent, donaran lloc a plantes diferents a les de l'any anterior i diferents entre sí. 

Les plantes que tenen menys probabilitats d'hibridar-se són: l'enciam, l'escarola, el gira-sol, la tomàtiga, l'albergínia, el pèsol, la llentia, la fava, les mongetes, el ciuró, la civada, el blat, l'ordi... ja sigui perquè les flors s'autopol·linitzen quasi al 100%, o per altres motius.

En canvi, les plantes que tenen una elevada pol·linització creuada per insectes, la hibridació és molt probable. Per exemple, les crucíferes (col, colflori, bròquil, nap, rave...), les bledes, la remolatxa, les cucurbitàcies (carabassa, carabassó, meló, síndria, cogombre), la ceba, el porro, el blat de moro, el julivert, l'api i la pastanaga. Es poden hibridar varietats i espècies semblants, fins i tot amb varietats silvestres com en el cas de la carxofera.

Això és el que es refereix a la hibridació natural. Els híbrids "industrials" s'idearen per obtenir varietats amb una mescla de característiques avantatjoses (major mida, més resistents a la sequera, resistents a un herbicida concret, etc.) Sabrem que són híbrids perquè a l'etiqueta posa "F1". Aquestes llavors, igual que els híbrids naturals, només les podrem utilitzar el primer cop, la següent generació ja no ens serveix perquè les característiques no es mantenen en els descendents. Per tant, haurem de comprar de nou la llavor i, com hem dit, ens fa dependents.

Per això l'agricultura ecològica i tradicional impulsen la producció de llavors pròpies, la conservació de varietats locals i l'intercanvi de llavors entre agricultors per millorar la biodiversitat.

La hibridació pot ser un contratemps important per als agricultors professionals, ja que necessiten unes garanties de producció per a l'any següent. Però en el cas d'un hort familiar o escolar, ens podem permetre el risc de la hibridació! Què ens pot passar? Potser ens sortiran fruits diferents als de l'any anterior, però fins i tot pot passar que siguin millors! Pensau que l'agricultura ha anat evolucionant així, a base de proves i evolució dels cultius, fa més de 10.000 anys.

Per tot això vos animam a fer la vostra llavor per a l'hort de l'escola. 

A les webs recomanades més amunt hi ha informació de com obtenir llavors útils de les espècies que fan pol·linització creuada. També a aquesta guia de varietats locals de Menorca, explica el risc d'hibridació de diferents hortalisses típiques de Menorca, i com es pot evitar per poder guardar la llavor. 

On obtenir les llavors

Si hem comprat planter, millor no guardeu la llavor de les plantes resultants, ja que la majoria de vegades són híbrids especialment dissenyats per no poder-ne conservar la llavor. Per començar, demanau llavor a un pagès o a la cooperativa agrícola de confiança. També hi ha entitats que es dediquen a la conservació de varietats locals, que vos poden subministrar determinades llavors. Aquestes són les més importants a les Balears:

Es Viver del GOB Menorca. Proporcionen llavors i també planter ecològic de varietats típiques de Menorca. 

APAEM (Associació de Productors d'Agricultura Ecològica de Menorca). Tenen un banc de llavors.

Associació Varietats Locals de les Illes Balears. Conserven i promouen l'ús de varietats agrícoles locals, a l'hora que proporcionen les llavors als interessats. 

IRFAP (Institut de Recerca i Formació Agrària i Pesquera, de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient i Territori). Tenen un banc de llavors creat amb la finalitat de conservar llavors de varietats locals d'espècies hortícoles, cereals i llegums de les Illes Balears. 

Jardí Botànic de Sóller. Tenen un banc de llavors, principalment d'espècies mediterrànies amenaçades. Tot i que no tenen espècies hortícoles, ens poden servir per amb finalitats ornamentals. 

Debats ambientals 5. Els combustibles fòssils

Aquí teniu una altra proposta de debat ambiental per realitzar a l'aula. Tracta sobre els combustibles fòssils. Podem continuar confiant en els combustibles fòssils, o és necessari canviar cap a fonts d'energia alternatives? Com podem influir en el model energètic de la nostra illa? És viable un futur amb energies 100% renovables? Què passa amb les prospeccions petrolíferes?

Trobareu l'activitat aquí: 5. Debats ambientals. Combustibles fòssils (pdf)

De ExxonMobil Corp.

Recomanam visitar també l'entrada d'aquest bloc en què començàrem a parlar dels debats, per veure la introducció i el primer tema.

Jornades culturals al CIDE

Aquesta setmana al CIDE (Palma) han celebrat una setmana cultural que ha culminat amb una exposició d'objectes elaborats amb material de rebuig, en la qual ha participat tot l'alumnat d'infantil i primària.

Com podeu veure a les fotografies, la temàtica d'enguany ha estat l'hort, i han recreat una granja amb tot d'animals i cultius.