Mascotes a l'escola

Tenir un animal viu a l’escola és un tema controvertit. Molts cops es pren la decisió de dur un animalet a l’aula, sense reflexionar bé els pros i contres. Per això intentarem posar damunt la taula els principals arguments a favor i en contra de tenir una mascota viva al centre educatiu.

Els que estan a favor de tenir un animal a l’escola, poden cercar:

• Apropar els alumnes als éssers vius, perquè els coneguin de prop i aprenguin a estimar-los i a respectar-los.
• Mostrar com tenir cura d’una mascota.
• Estudiar l’anatomia i el comportament de diferents animals.
• Ajudar a criar en captivitat espècies autòctones amenaçades.

Alguns motius d’aquells que consideren no apropiades les mascotes a l’escola, són aquests:

• Dubtes sobre el benestar de l’animal: alimentació i aigua insuficients en els dies no lectius, estrés per manipulació excessiva, il·luminació i temperatura inadequats en alguns moments del dia, espai insuficient, poca cura de l’estat de salut, mancances de relacions amb altres animals de l’espècie.
• En el cas d’una espècie salvatge, els animals captius viuen privats de la seva vida natural, viuen frustrats, canvien el comportament i van perdent les habilitats necessàries per sobreviure a l’hàbitat natural. A més, els alumnes aprenen que tenir un animal salvatge és normal, i en volen tenir un a ca seva.
• Es pot tractar d’espècies exòtiques invasores. Si un dia, per accident o perquè algú se’n vol desfer, s’allibera l’animal al medi natural, pot causar perjudicis greus sobre l’ecosistema (com ja ha passat amb la tortuga de Florida, la cotorra argentina, la cotorra de Kramer, el coatí, l’ós rentador...)
• Els animals poden transmetre malalties a les persones, i per tant es requereix un control veterinari periòdic. El risc és major en cas d’espècies exòtiques.
• La tinença d’espècies autòctones amenaçades encara pot perjudicar més l’espècie, pel fet de retenir exemplars fora de les poblacions naturals.

En aquest article “És educatiu tenir animals a l’escola?”, trobareu diverses opinions al respecte.

Si decidiu dur una mascota viva a l’escola, heu de tenir assegurat el benestar de l’animal, la seguretat dels alumnes, i una finalitat educativa ben definida.

A continuació vos mostram algunes idees i recursos sobre la tinença d’animals:

• Si alguna família té un animal del que es vulgui desprendre, l’escola pot acollir-la durant un temps, i després lliurar-la a alguna entitat que se’n pugui fer càrrec, com són: COFIB (Consorci per a la recuperació de la Fauna de les Illes Balears) a Santa Eugènia, Centre Sanitari Municipal de Protecció Animal de Son Reus (Ajuntament de Palma), Marineland Mallorca, per a animals marins, els centres d’acollida d’animals de Maó i Ciutadella (Consell de Menorca), el Centre de Recuperació de Fauna Silvestre del GOB Menorca (Ciutadella), o el Centre de Protecció Animal de sa Coma (Eivissa).

• Es pot treballar a classe com s’ha de cuidar un animal de companyia. Algunes escoles fan que algun alumne dugui la seva mascota a classe durant un dia o, per no crear enveja, el pot dur un mestre. Als enllaços següents podreu trobar informació i unitats didàctiques molt interessants per dur a terme a classe.

 Unitats didàctiques per a infantil i primària en anglès sobre cans i moixos: com són, com tenir-ne cura, etc. De la FEDIAF (Federació de la indústria europea de menjar per a mascotes). Clic aquí.











Animals de Companyia. Una guia per una relació respectuosa i responsable amb els animals. Publicació d’educació ambiental de l’Ajuntament de Barcelona, del 2004. 








Projecte Integra (projecte per a la integració i gestió de la convivència amb els animals de companyia) de l’Ajuntament de Barcelona. Web que inclou recursos didàctics, un conte, jocs...

• Si es té l’ocasió, seria molt interessant participar en algun programa de conservació d’espècies autòctones amenaçades, com poden ser les tortugues terrestres. Ha d’anar sempre acompanyat d’un programa d’alliberament, d’assessorament tècnic fiable, i de tots els permisos pertinents.

• Molts centres tenen mascotes escolars no vives, fetes pels propis alumnes amb material de rebuig. Si és el vostre cas, ens enviau una foto?

Finalment podem estudiar la fauna del nostre entorn en el seu hàbitat natural. Hi ha múltiples opcions, sobretot per aquelles escoles amb hort o jardí. En una propera entrada, posarem alguns exemples d’activitats ben divertides i vivencials per conèixer els animalons que ens envolten.